Trobat a Manacor el fòssil de serp més gran conegut a Europa

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) en col·laboració amb científics del Centre National de la Recherche Scientifique-Muséum National d'Histoire Naturelle de París (CNRS-MNHN) i científics de Menorca, han publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol la troballa de la serp fòssil del gènere Vipera de major mida coneguda fins a la data a Europa.

El descobriment, que va tenir lloc en el jaciment fosilífero del Caló d'en Rafelino en el municipi de Manacor (Mallorca), ha permès l'obtenció d'un important conjunt de restes fòssils de vertebrats terrestres, entre els quals destaquen vèrtebres d'aquest vipérido de gran mida. Aquestes han estat atribuïdes a un escurçó (Vipera sp.) de l'anomenat "complex d'Escurçons Orientals" el registre fòssil del qual és abundant en el Neógeno del continent europeu (aproximadament entre -20 i -2.6 milions d'anys).

Segons un comunicat, es tracta d'un grup d'escurçons actualment desaparegut a Europa occidental i que té una morfologia vertebral diferent i una major mida corporal que els escurçons actuals europeus. La longitud del cos vertebral d'una de les vèrtebres estudiades és de 12.7 mil·límetres i representa la major dimensió coneguda fins a la data per a un escurçó a Europa. L'esmentada longitud del cos vertebral fa suposar una longitud corporal de l'individu superior als 2 metres.

Des del punt de vista tròfic, la Vipera del Caló d'en Rafelino ha de ser considerada com el major depredador conegut a l'illa de Mallorca durant el Pliocè inferior. La gran mida d'aquesta Vipera s'ha interpretat com una adquisició en la qual entrarien en joc la plasticitat adaptativa de l'espècie (expressada amb un augment de mida) i el consum de preses de major mida que al continent. Alhora, es pot assenyalar que es tracta de l'únic representant d'aquest complex d'escurçons conegut a les illes de la Mediterrània occidental. La seva troballa contribueix a l'estudi de les primeres faunes que van arribar a l'arxipèlag balear durant la crisi del Mesiniense a la Mediterrània (fa 5,6-5,32 milions d'anys), aprofitant la dessecació del mar la Mediterrània i la consegüent formació de ponts de terra entre els continents adjacents i les illes.

La investigació ha estat encapçalada pel doctor Salvador Bailon de l'UMR 7209-7149 (CNRS-MNHN), amb la participació dels doctors del CSIC Pere Bover i Josep Antoni Alcover (Departament de Biodiversitat i Conservació, IMEDEA, CSIC-UIB) i del doctor Josep Quintana, de Ciutadella (Menorca).