Tres encaputxats assalten un bar de Puigpunyent

Ahir de matinada, cap a les dues i mitja, tres joves encaputxats d’origen magribí assaltaren el bar Es Pont de Puigpunyent. Era l’hora de tancament i la propietària, Bàrbara, era a dins  amb un client amic del seu marit, Tomeu. Els tres delinqüents van emprar la violència i l’amenaçaren amb un ganivet. Es varen endur la recaptació del dia, devers 1.500 euros. Després, amb total impunitat, fugiren en un vehicle que tenien aparcat a una seixantena de metres. Era un Renault vell.

Bàrbara encara arrossega la por del moment, però hem pogut parlar amb el seu home i també propietari del bar. Tomeu ens explica que “estàvem a punt de tancar. Només faltava arreglar quatre coses i agafar els doblers. El meu amic va anar a cercar el cotxe i va veure tres homes amb la cara tapada, però va pensar que era gent jove del poble que volia fer una broma”. Afegeix que “la meva dona, quan van entrar dins el bar, també es pensava que era una broma, però no ho va ser”.

L’home ens diu que “van treure un ganivet, amenaçaren  la meva dona, la tiraren en terra, li pegaren, li donaren coces, cops de botella, les coses típiques. També li posaren el ganivet molt a prop del coll i li entimaren ‘la caixa, la caixa”, en castellà. A més s’endugueren “uns 1.500 euros. El dijous és un dia bo per al negoci, collonut”. Li demanam per Bàrbara i diu que “ha hagut d’anar al metge i li han donat pastilles. Està molt espantada. Aquí tenim els municipals de dia, però a partir de les vuit del vespre i fins a les vuit de l’endemà quedam així com quedam”. Tomeu vol queixar-se i explica que el seu amic cridà a l’112 però no comparegué ningú. “Després de mitja hora, van telefonar directament a la Guàrdia Civil. Vingueren de Sóller”.

Afirma que ahir varen denunciar els fets. “Es van emportar la caixa sencera. Un d’ells va botar per damunt la barra i agafà la màquina. Estaven molt nerviosos. Al meu amic el van tirar en terra i va començar a cridar. Llavors li posaren un ganivet al coll i li digueren ‘no cridis, si no, et matarem’.  La seva companya li digué que “tenien accent àrab, que eren joves i no gaire alts”. I apunta que “esperaren el millor moment, perquè poc abans hi havia un matrimoni i ell havia estat policia a Anglaterra. És un home molt fort”. També assenyala que  fugiren fins al cotxe que tenien aparcat a devers seixanta metres. “Un veí nostre veié que era un cotxe vell, sense filtre d’aire, un Renault”, prossegueix.

I acaba dient: “No és el primer cop que roben, però sí la primera vegada que ho fan amb un ganivet i aquesta agressivitat”