Son Banya serà un solar del tot buit el març de 2012

La suma de les barraques de Son Banya enderrocades, més les que tenen demanda judicial per a la seva demolició i la dels ocupants que ja han demanat el reallotjament voluntari, arriba a tot el poblat. Per aquesta raó, el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, es va atrevir ahir, per primera vegada, a posar-hi una data:el març de 2012 el poblat estarà completament desmantellat, serà un solar totalment buit.

L'edil va destacar que la desaparició de Son Banya és extremadament necessària i molt important, no només des del punt vista social, sinó també pel que fa a la racionalitat dels recursos públics, ja que el seu manteniment costa al municipi 1,5 milions d'euros l'any. El desmantellament de Son Banya era un objectiu compartit per tots els partits des de fa més de 20 anys, però no ha estat fins a aquest mandat que s'han emprès polítiques decisives i claus per posar fi a aquest gueto, tot i que fins l'arribada de l'actual govern no s'ha fet res efectiu per a l'eliminació d'aquest enclavament. Grosske va dir que fins al 2008 no només no es va desmantellar el poblat, sinó que es va permetre que continuàs creixent. En aquests anys, s'hi van arribar a construir fins a 33 edificacions il·legals, entre les quals hi havia no només barraques, sinó també xalets de dues plantes. Aquestes 33 se sumaven a les 123 barraques legals i ssolien un total de 156 edificacions. D'ençà que va començar el procés de desmantellament actual han estat enderrocades o amb demanda de desnonament 100 xaboles, xifraque suposa el 64% del poblat. Concretament, d'aquestes 100, 40 ja han estat enderrocades i 60 tenen una demanda de desnonament.

No obstant això, el regidor va criticar la "nul·la" col·laboració per part de l'Ibavi a l'hora de facilitar pisos per fer aquests reallotjaments i va recordar que en altres indrets la competència d'aquests desmantellaments és del Govern. Grosske no va oblidar que en aquests moments conviuen a Son Banya persones amb dos perfils molt diferenciats: aquelles involucrades en el narcotràfic i que utilitzen l'espai i les persones per al seu negoci, i aquelles que sobreviuen modestament a partir de la seva feina, mitjançant pensions, salaris, ajudes o altres prestacions.
Ajudar i acompanyar aquest segon grup en el procés de sortida del poblat i en la integració social i laboral és el més prioritari. Segons Grosske, actualment 56 famílies ja han demanat deixar voluntàriament el poblat i ser reallotjades.
La resistència més accentuada a partri-ne arriba per part de les persones que tenen el seu negoci a Son Banya i que, tot i que hi tinguin una casa, normalment no hi viuen.
Així, per exemple, del total de barraques que han estat esbucades, més de la meitat eren il·legals (22 barraques), mentre que només el 45% restant eren legals (18 barraques). Pel que fa a les xaboles que tenen una demanda de desnonament, només 6 són il·legals, i la resta, 54, són legals. L'edil va dir que el mes que ve començaran els judicis per la via civil per resoldre aquesta situació i només és qüestió d'uns mesos acabar amb aquest procés.