La posidònia balear té un valor de 4.000 milions

Les praderies de posidònia de les Illes Balears tenen un gran potencial per atrapar diòxid de carboni i lluitar contra el canvi climàtic. Així ho diu un estudi científic del Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, que xifra en 4.000 milions d'euros el valor que tindrien els estocs de Balears en el mercat global de carboni. Segons l'informe, les praderies marines del Mediterrani combaten millor el canvi climàtic que els boscs tropicals.

Els mercats de carboni són crèdits que rep un país o les seves indústries per descontaminar. Aquest mecanisme està previst en el protocol de Kyoto, però només per als boscs terrestres, de manera que aquells països que reforesten o no talen els arbres reben un pagament a canvi perquè aquests boscs emmagatzemen diòxid de carboni i, per tant, contribueixen a la lluita contra el escalfament global.

Tot i que el protocol de Kyoto no inclou el carboni emmagatzemat per la vegetació litoral, l'estudi defensa que les praderies de posidònia són embornals de carboni, dipòsits naturals que sepulten part significativa del CO2 atmosfèric. Fins i tot, considera que tenen més capacitat d'emmagatzemar carboni que els boscs tropicals.

El treball xifra la superfície coberta per praderies de posidònia a les Balears en 67.000 hectàrees i estima que aquestes absorbeixen el 8,7% de les emissions de CO2 que es generen a les Illes. Segons el document, en el mercat global de carboni, el valor d'aquests estocs estaria al voltant dels 4.000 milions d'euros, uns sis euros el metre quadrat.

Els científics destaquen el "paper excepcional de la posidònia oceànica a les Illes Balears com a embornals de carboni i el seu caràcter únic en el context mediterrani". Alerten que "els esforços haurien de centrar-se de manera prioritària en la conservació d'aquests dipòsits per evitar un eventual retorn a l'atmosfera del carboni que contenen".

A partir de l'estudi, IniciativaVerds demanà, a través de l'eurodiputat Raül Romeva, que la Comissió Europea actuàs per protegir les praderies de posidònia pel seu potencial en la lluita contra el canvi climàtic. L'eurodiputat avisa que les praderies han patit fortes regressions en els darrers 40 anys per la pesca il·legal d'arrossegament, la modificació de la línia de costa, els dragatges il·legals, el vessament de residus, el desenvolupament d'activitats recreatives i el turisme o el fondeig il·legal. La resposta de la Comissió és ambigua. Defensa que les praderies de posidònia són hàbitats prioritaris de conservació, però diu que Espanya encara no ha presentat els plans hidrològics que han d'incloure mesures mediambientals.