Pollença bull

"Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí", cridà des del fetge Joan Mas, cap de la resistència pollencina, en albirar l'assalt dels pirates. En aquell moment, com una exhalació, centenars d'homes s'abalançaren sobre l'exèrcit invasor.

Eren pescadors i ramaders, gent senzilla que el 31 de maig de 1550 plantà cara a les ordes sarraïnes del temut corsari Dragut. Comandats per l'heroi Joan Mas, l'únic del poble que portava espasa, i amb l'ajuda de la Mare de Déu del Àngels, els seus pals i forques aconseguiren imposar-se als sabres dels ferotges mercenaris.

La batalla continua viva

Ahir, 462 anys després, el poble de Pollença demostrà que manté viu l'esperit de Joan Mas i dels resistents. Enguany, el jove Jaume Cànaves, Pixona, tingué l'honor d'encarnar l'heroi. Els Cànaves són la segona família on pare i fill han representat Joan Mas. Miquel Vives interpretà amb molt de carisma el corsari Dragut. Al voltant de 300 cartutxos per a cada escopeter varen ser utilitzats per llançar l'avís d'alerta. El primer enfrontament tingué lloc a la font del Gall (plaça de l'Almoina). En arribar al carrer d'Ecònom Cifre, l'Ajuntament Vell s'incorporà a la lluita. En aquest moment (que rememora la batalla on dones i al·lots que havien estat presoners foren alliberats), els enfrontaments s'expandiren a diferents llocs del poble. A poc a poc, els cristians anaren guanyant terreny empenyent els sarraïns cap als afores fins que arribà la brega final, al camp de futbol de Can Escarrinxó, on el jove heroi arrabassà la bandera corsària de l'enemic i fou seguit fins a l'església, on s'entonà el Tedèum en honor de la patrona.

Ni la calor, ahir abrasadora, no evità que tot el poble es bolcàs a reviure l'enfrontament llegendari dels dos grans antagonistes.

L'única nota negativa de la jornada fou el bloqueig que sofrí el pas de la Mare de Déu dels Àngels, a causa de l'excés de gent al carrer. El succeït endarrerí la batallla just uns escassos minuts.

Els preparatius

Els pollencins viuen amb molta devoció no sols la batalla, sinó el conjunt d'actes que configuren la preparació de la festa. La celebració de la Mare de Déu dels Àngels és molt apreciada i s'intenta mantenir l'essència d'altres temps. La retirada del pi de Sant Antoni el Dimecres de Cendra és el primer indici del que s'acosta. Durant anys, les espases del simulacre eren fabricades de fusta de pi. Aquest detall simbòlic se suprimí el 2009 per la crisi econòmica.

Les eleccions dels dos principals càrrecs del simulacre es dugueren a terme el 15 de juliol passat. Pels afortunats, es considera un honor i, fins i tot, s'organitzen campanyes per aconseguir més vots. Antigament, però, els títols s'atorgaven directament i els agraciats ostentaven el paper durant anys.

La famosa festa de l'Alborada, que es dugué a terme la nit de dimecres a dijous, serveix d'avantsala a la batalla. Després de la gresca, els pollencins acudeixen puntualment a l'ofici per veure el ball dels Cossiers i la Dama.