Per abandonar-lo, millor un de peluix

Un conill viu 10 anys. Els cans fins a 15, mentre que els moixos en viuen una vintena. Un cavall? Devers 30. I encara més: les tortugues poden arribar fins a cent anys. Així idò, estàs preparat per tenir cura d’aquests animals per a tota la seva (que no la teva) vida? Aquest és l’interrogant que la Plataforma balear per a la defensa dels animals, que engloba les principals protectores de les Illes, vol plantejar a la societat. No debades, som a les portes de Nadal i arriben els regals, que en moltes ocasions tenen potes i ulls.

Maxi Lange, coordinadora de Baldea, adverteix que "un animal ni és, ni pot ser, un regal de Nadal". El perquè és evident: "Són éssers vius i acollir-ne un a la pròpia llar ha de ser un acte reflexiu i se n’han de pensar les conseqüències". O millor dit, les responsabilitats que això deriva. El cas dels cans és flagrant. "Moltes famílies regalen cans als infants per Nadal, però després els abandonen", diu Lange. I calculen que és d’un 30 per cent el nombre d’animals que pateixen pels capricis temporals dels seus amos.

Per ventura, la manca d’espai a un apartament de Ciutat esdevé el handicap que acaba amb les seves possibilitats. "Els pares opten per desfer-se del regal". I si finalment se’l queden, després arriben els casos de desatenció. "El ca ha de menester que el treguin un mínim de tres pics al dia". De fet, tant cans com moixos són els més comuns i els més socials "i, si se’ls deixa sols, s’estressen, perquè odien la solitud". Tanmateix, els canvis sociològics i d’hàbits a la societat postmoderna fan que els familiars no tinguin prou temps. "I és que algunes persones surten de casa a l’alba i hi tornen a les deu del vespre".

No és l’ànim de Baldea criticar la gent que no adopta un animal, sinó potenciar una reflexió, en el si de la família, abans de fer-ho. "Si es per llançar-lo al carrer en acabar Nadal, millor regala’n un de peluix", diu Maxi Lange, parafrasejant l’eslògan de la campanya de Baldea per aquest nou any 2009. L’objectiu no és cap altre que evitar la repetició de les alarmants dades de 2008. Enguany han estat abandonats 7.000 cans al conjunt de les Illes Balears. Són dades facilitades per Baldea, arran d’un estudi encarregat pel Govern autonòmic. Els animals han acabat tant en centres públics com privats, que es troben massificats. "Ara per ara", explica Lange, "el sistema no pot assumir més mascotes abandonades; és matemàticament impossible".

I de les qüestions pràctiques passam a les morals. "No és assumible que una societat civilitzada deixi tirats 7.000 cans cada any", opina la biòloga. Perquè són éssers vius "i no productes de consum com una gelera". A més a més, deixar animals lliures a segons quina part del territori és perillós per dos vessant. Per una banda, trobam els cans que es fan selvatges i tornen violents. Bàsicament carreguen contra el ramat, però també s’han registrat atacs a passejants. L’altre perill és quan són animals exòtics o forasters. La seva introducció a l’hàbitat mallorquí pot afectar greument l’ecosistema propi. Per exemple, alguns peixos forasters pogueren destruir parcialment l’albufera mallorquina, ja que posaren en perill les espècies pròpies.

"I evidentment, els animals exòtics pertanyen a ecosistemes diferents, dels quals no se’ls ha de treure", recorda Maxi Lange. A banda que són víctimes del tràfic il·legal. I és que el maltractament animal, malauradament, encara és a l’ordre del dia. Baldea ha interposat enguany 50 denúncies contra amos que tenien els seus cans en bidons, permanentment emmanillats o sense sostre. Per això, i en comptes de comprar-ne, adoptar un ca pareix una bona opció per a aquest Nadal.