Nou servei per als maltractadors

D'esquerra a dreta: Quintana, Calvo, Santiago i Thomàs, ahir durant la roda de premsa. Foto: J.Torres

L'Ajuntament de Palma ha posat en marxa un projecte de rehabilitació psicològica de persones maltractadores amb capacitat per a atendre a 120 usuaris a l'any. Aquest programa s'imposa com a mesura alternativa a la pena de presó decretada pel jutge. Fins a ara, l'Ajuntament oferia un servei d'atenció psicològica a persones agressores, però la seva assistència era voluntària. El servei està format per tres psicòlegs i ha estat impulsat pel Govern central en col·laboració amb l'Executiu balear i inclou entre cinc i sis sessions individuals, 25 en grup i quatre més de seguiment. El nou servei va ser presentat ahir per la batlessa, Aina Calvo; la coordinadora de l'àrea d'Igualtat municipal, Elena Quintana; la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; i la directora de l'Institut balear de la Dona, Lila Thomàs.

Calvo va explicar que el Consistori ja disposava d'un servei d'atenció específic per als agressors des de 2005, però fins ara hi acudien de manera voluntària. Aquest programa s'ampliarà, amb l'aportació de la Conselleria a l'Ajuntament de 123.00 euros per poder atendre aquell perfil de maltractadors que, per ordre d'un jutge, han de sotmetre's a un tractament com una alternativa a la presó. Un total de vuit comunitats ja disposen d'aquest servei, encara que les Balears ha estat la primera a desenvolupar-lo. El Govern va decidir executar-lo a Palma perquè ja disposava d'un programa previ d'atenció als agressors. La coordinadora de l'àrea municipal d'Igualtat va assenyalar que el servei d'atenció psicològica per a maltractadors va atendre el 2009 un total de 54 persones (49 homes i 9 dones), de les quals un 33% hi van acudir de manera voluntària i un 66% ho van fer derivades des d'altres departaments.

Balears, al capdavant del rànquing

Una de cada quatre dones reconeix que ha estat maltractada alguna vegada per la parella. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (40,2%) i les Illes Balears (32.5%) és on hi ha més violència de gènere, segons un estudi de l'Escola Andalusa de Salut Pública. Han participat a l'anàlisi denominada Variabilitat geogràfica de la violència contra les dones a Espanya sis grups de treball que han enquestat 11.475 dones, 600 per cada comunitat.