“No té sentit fer edificis alts a primera línia”

L'edifici de Gesa i el palau de congressos constitueixen els dos principals problemes de la façana marítima actual. Foto: J.Morey

Els arquitectes més importants de l'Estat ho tenen clar. I Joan Busquets, que realitzà un projecte per reconvertir la zona de Llevant del passeig marítim, també: "No té sentit posar edificis alts a primera línia", afirma el barceloní.
Segons Busquets, la construcció mediterrània necessita "fronts amables". Edificis com el de Gesa i el nou palau de congressos no casen amb la seva arquitectura, tot i que reconeix que el palau aportarà "vida, turisme de qualitat i cultural a Palma, ciutat que realment ho necessita". L'arquitecte realitzà el projecte Palma obrint-se a la mar entre el 2000 i el 2001, quan Joan Fageda (PP) n'era batle. Busquets proposava la construcció d'un palau de congressos, però en un lloc distint d'on es troba ara. La intenció de l'arquitecte català era deixar-lo en una segona línia i evitar d'aquesta manera l'impacte visual que produeix avui, ben igual que l'edifici de Gesa, actualment desocupat.

L'objectiu d'aquest projecte era donar continuïtat a la murada i al parc de la Mar. "Totes les coses dolentes de Ciutat es concentren al sector de Llevant, i s'ha de pensar que els turistes que vénen del port i de l'aeroport hi passen per davant", explica l'arquitecte. Busquets assegura que "Palma necessita tenir l'ambició d'altres ciutats". Per això, el projecte concentrava l'urbanisme cap a la segona línia de mar i deixava la primera edificis "més amables" amb "l'arquitectura mediterrània".

En aquest sentit, el tinent de batle d'Urbanisme en aquella època, Rafel Vidal, indica que aquest projecte era molt positiu per a Ciutat i assegura que "era pràcticament gratuït, perquè Cort podia aconseguir terrenys sense gastar-s'hi ni una pesseta i hauríem gaudit d'una forta inversió privada dels grups de la zona".

El bulevard

El pla evidencia que "cal recuperar la referència visual de la Seu a l'entrada a la ciutat". El bulevard litoral hauria de substituir l'avinguda Gabriel Roca a l'entrada des de la via de cintura. L'autovia "representa una doble barrera: una de física i funcional, que impedeix que sigui travessada amb la permeabilitat que es desitjaria; i una atra de mediambiental, per la contaminació acústica, de l'aire i la panoràmica" . D'aquesta manera, "esdevindria un espai urbà singular format per un passeig de vianants i ciclistes que troba la continuïtat al llarg de tot el front d'aigua".
Segons assenyala Rafel Vidal, la intenció de l'Ajuntament amb el bulevard era reduir la velocitat del trànsit rodat. En aquest sentit, Busquets remarca que hi hauria una gran quantitat de semàfors "per permetre que els vianants poguéssin passar de banda a banda" de l'esmentat bulevard litoral.

Pel que fa a l'ordenació urbanística, entre la ciutat i el nou passeig es crearien unes "petites illes d'edificacions obertes a la mar que combinen habitatges i serveis amb equipaments i places". Part d'aquestes 'illetes' es construirien allà on ara hi ha l'edifici de Gesa. Busquets realitzà uns estudis de vistes i va concloure que l'estructura desocupada no permetia una correcta visió de la façana marítima i de la Seu. Avui, devora el palau en obres, s'hi habiliten espais verds que haurien d'estar llestos per al desembre d'enguany. Just enmig d'aquest espai, s'hi troba l'immoble de Gesa. En el projecte de Busquets, se'n preveu l'esbucament per permetre-hi l'aixecament d'illes d'edificis. Al voltant de cada una d'aquestes illetes hi anirien espais verds, de manera que "s'aconseguiria una continuïtat amb el parc de la Mar".

Sota aquestes petites construccions, que segons Vidal "donen ritme a la façana marítima", hi hauria petits comerços perquè durant el dia i la nit el sector de Llevant també tingués vida. A més, en el pla s'explica que cada illa disposaria "dels aparcaments necessaris lligats a les funcions específiques de cada cantonada"
Aquesta nova ordenació "evitaria la construcció en gran altura a primera línia de la mar, per tal de graduar cap al segon terme el volum d'edificabilitat". D'aquesta manera, el palau quedaria relegat a un segon pla i no estaria aferrat a la platja de Can Pere Antoni, tal com hi estarà ara. Un altre objectiu d'aquesta iniciativa era millorar l'accessibilitat des del centre de Ciutat al passeig del Born, a Avingudes i pel carrer Manuel Azaña. Així, l'estudi preveu "algunes actuacions sobre les barriades limítrofes". El Polígon de Llevant i la Soledat se'n podrien haver vist afavorits si finalment el pla s'hagués executat, ja que, tal com especifica el projecte, "els barris podrien haver gaudit de les sinergies positives de les noves activitats induïdes" a la zona.