Paquita Tomàs: “No som practicant, però vull creure que hi ha un déu”

El 1943, quan vengué al món, el seu barri de Santa Catalina encara transpirava un ambient obrer, amb antics tallers, organitzacions gremials, cellers, tavernes i fàbriques que desapareixerien vint-i-cinc anys després, en dirigir l'habitant la seva mirada cap al turisme. Així que na Paquita va créixer dins d'un decorat de plena postguerra en constant transformació. Llavors es casà, tengué dues filles i començà a desenvolupar una existència normal, però sense sospitar que un dia la seva vida faria un tomb espectacular gràcies a un mitjà, la televisió, que en aquells moments encara començava a desenvolupar-se. Succeiria allà pels anys 90, en guanyar a Madrid el primer premi d'un concurs de cuina auspiciat per Jesús Hermida en què s'havien d'elaborar els millors plats amb el mínim pressupost.

A partir d'aquell triomf mediàtic inicial col·laborà intermitentment amb la ràdio aquí, a Mallorca, fins que poc després d'inaugurar-se la televisió autonòmica balear, a mitjan decenni del 2000, entrà en escena amb La bona cuina de Paquita Tomàs, programa que tot d'una tengué sucoses xifres d'audiència i es convertí en l'orgull de l'emissora. Així que aquesta amant de les bandes sonores i els boleros melangiosos, que odia els films violents i admira Fra Ginebró i Raimon Llull, es convertí -en plena maduresa- en una estrella televisiva que el proper divendres celebra el programa número mil i que, a més del seu treball davant les càmeres d'IB3, dóna conferències i assisteix als més importants esdeveniments relacionats amb la gastronomia.

Quina percepció teniu del paper de la dona en aquests darrers quaranta anys i del progrés social?
Crec que les dones hem avançat molt, moltíssim! I la societat ha millorat quant a la investigació de "les grans malalties", les serioses.

Parlem d'educació. Heu transmès a les vostres filles allò que vàreu rebre dels vostres pares o us heu modernitzat? La ditada de mel més bella que he rebut en aquest sentit ha estat fa poc. Algú em digué: "Tu sí que has sabut educar les teves filles". I era un senyor amb quatre fills. El nostre lema, del meu home i meu, sempre ha estat deixar-les molt preparades per no haver de menester ningú per viure. Ara per ara cadascuna té el seu home... i un fill. Així són felices! Tocaré fusta.

Parlant dels fills... han de triar la religió que vulguin professar o ho han de fer els pares per ells? Vós hauríeu triat la doctrina catòlica si us haguessin deixat decidir?
Jo crec que cadascú és lliure de fer el que vulgui i la gent ho ha d'acceptar, sense més embulls. Si hauria triat ser catòlica? No m'ho havia plantejat mai. No som practicant, però vull creure que hi ha un déu.

Doncs sou partidària que als col·legis s'imparteixi l'assignatura de religió?
Sí... Potser per costum? No ho sé, però, en qualsevol cas, trob millor que donin religió que, per exemple, sexe, sobretot a l'edat que els expliquen als nins tot això.

Parlem de la polèmica sobre la nova llei de l'avortament. Les nines de setze anys poden decidir sense els pares?
De cap manera, ho trob una aberració. A més, en el cas de qualsevol nina de setze anys embarassada, són els pares els únics que la poden emparar i ajudar.

Què heu de menester per ser raonablement feliç?
Cada etapa de la meva vida he estat i continuu essent molt feliç. La clau és intentar fer feliços els altres, disfrutar d'allò que tens i fer les coses bé, passant d'enveges, xafardejos i mala llet.

Així i tot la gent, en general, no acaba de semblar contenta.
Sí, potser perquè avui dia no tenim temps per comunicar-nos. I és una vertadera llàstima, perquè parlant se solucionarien més de la meitat dels problemes que ens envaeixen. Parl de separacions, drogues, avortaments...

Què pensau de la corrupció política?
Que es tracta d'una autèntica vergonya! Evidentment, a qualsevol li fugen les ganes d'anar a votar. Jo crec que aquí, a Mallorca, abans devíem ser multimilionaris perquè, tot i els milions que han robat, encara en queden!

Si tenguéssiu poder absolut, què és el primer que faríeu?
Controlar les despeses, perquè no hi ha dret que uns malgastin milions i d'altres no puguin menjar. No hem d'oblidar que no hem de menester anar al Tercer Món per trobar gent que passa fam. En tenim molta a Espanya. I també aquí, a Mallorca.