NO s'esbucarà

Cort no tomarà finalment el polèmic monument al creuer Baleares. Tan sols en llevarà l'escut franquista i la llegenda en relleu que hi ha a la cara principal, la de migjorn. També hi col·locarà una placa amb un text acordat entre tots els partits amb representació a l'Ajuntament.
Tot i que, tal com és ara, el monòlit del parc de la Feixina vulnera la Llei de la memòria històrica, aprovada fa dos anys, pel Consistori és tan sols el record d'unes víctimes. Per legalitzar-lo, doncs, només els cal arreglar-lo, fer-lo políticament correcte.

La batlessa, Aina Calvo, volgué destacar ahir la "voluntat igualadora de totes les víctimes" de la Llei de la memòria històrica i recordà que no exigeix la retirada de tots els símbols del franquisme. Segons l'informe jurídic que l'Ajuntament havia encarregat a dos experts de la UIB, tan sols s'ha de contextualitzar el monòlit i suprimir-ne els motius que tinguin un significat exaltador del règim o de la confrontació.

A banda de retirar-ne símbols, s'hi col·locarà una placa que dirà, en català, castellà, anglès, alemany i francès: "Aquest monument va ser erigit l'any 1948 en record de les víctimes de l'enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures".

Malgrat l'ambigüitat del text, acordat fa anys en un ple municipal, la batlessa i la regidora de Cultura, Nanda Ramon, asseguraren ahir que tampoc no pretenien convertir la construcció en una obra per als morts dels dos bàndols de la guerra, tot i que li volien donar un significat "superador" de l'original. Quan li demanaren si el Consistori de Palma havia pensat alçar cap monument per a les víctimes republicanes del conflicte, que no en tenen cap, Calvo admeté que no ho preveien. "Ja hem fet diverses actuacions", afirmà, i n'esmentà el premi Emili Darder, actes d'homenatge als republicans i les plaques de record al castell de Bellver i a can Sales, entre altres. Per la seva banda, l'edil de Cultura no ho descartà tan taxativament i manifestà que aquest "és un procés obert". Pel que fa als símbols franquistes que encara queden en façanes d'edificis militars de Palma, Calvo va declarar que són competència del Ministeri de Defensa.

El dictamen jurídic emès pels professors de dret Maria Ballester i Bartomeu Trias estableix, a les conclusions, que perquè s'hagi de retirar un símbol ha de tenir "una vocació o significat exaltador de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura". Afegeix que, "des d'aquest punt de vista, la inclusió del monument de la Feixina en el supòsit de fet de la norma estatal no resulta llavors tan clar ni, molt menys, a l'efecte que això s'hagi de traduir necessàriament en la retirada o eliminació del monument". Els dos experts hi defensen que es pot mantenir incorporant-hi elements nous, com ara la placa, i eliminar-ne els "que tinguin un sentit clarament exaltador que no es pugui neutralitzar". També hi afirmen que el fet que el monòlit de la Feixina no figuri al catàleg de Béns d'Interès Cultural no significa obligatòriament que no s'hagi de protegir, perquè la llista no està acabada a Palma i, per tant, tampoc no se l'ha exclòs de manera definitiva.