Monument del Baleares: còpia del de Gettysburg

Dos monuments en el planeta dedicats a una guerra civil s'assemblen quasi com una gota d'aigua en la seva concepció formal. El de la batalla de Gettysburg de la guerra civil americana i el dedicat al creuer Baleares a Palma. El de Gettysburg fou inaugurat per Roosevelt el juliol de 1938. El concurs per fer el del Baleares es convocà un any després. Fou un plagi? Mai no se sabrà. Allò cert és que el monument als centenars de morts que es produïren en l'enfonsament d'un vaixell de guerra franquista és quasi la fotocòpia del monument a la reconciliació nord-americana.

Eren temps difícils, aquell juliol del 1938. A Espanya, els franquistes havien xapat en dos la zona republicana, arribant a la Mediterrània per Vinaròs. En la retirada d'Aragó havia mort Bob Merrimann, comandant de la XV Brigada Lincoln. Uns mesos abans, el març, Hitler s'havia annexionat Àustria davant la passivitat de les democràcies. El Führer ja exigia Txecoslovàquia, que li seria entregada, de manera vergonyosa, el setembre d'aquell any, en la conferència de Munic.

Mentrestant, els Estats Units, encara immersos en la Gran Depressió i ferotgement neutrals, volien viure al marge dels conflictes internacionals. En aquell context se celebrà el 75è aniversari de la batalla de Gettysburg (Pennsilvània). Hi acudí el president Roosevelt, hi anaren uns 1.800 supervivents dels dos bàndols, homes quasi centenaris que es donaren la mà allà on milers moriren "perquè aquesta nació pugui continuar viva", segons havia dit Abraham Lincoln el 1863. Roosevelt recità el famós discurs del president que havia duit Nord-amèrica a la guerra civil: "Perquè una nació no pot subsistir la meitat lliure i l'altra meitat esclava".

El 1938, Roosevelt volia una nació unida en la democràcia, tancar les ferides, exportar la democràcia al món, cada cop més dominat per Hitler i Mussolini. No ho deia, però aquell 1938 ja veia que els Estats Units haurien d'entrar en guerra. Tenia un petit exèrcit i sabia que en pocs anys havia de crear unes forces armades de deu milions d'homes i una indústria capaç de produir 50.000 avions i 50.000 tancs a l'any per destruir Hitler. Era el preu que s'havia de pagar per la pervivència de la democràcia. I tot començà davant 1.800 venerables nonagenaris.

Les societats en crisi necessiten un monument que les uneixi i sedimentar la democràcia. Palma pot aspirar a tenir-ne un. N'hi ha prou de transformar el del Baleares. N'hi ha prou de llevar-ne les inscripcions, deixar-hi un simple 1936-1939 i mirar el futur, com Lincoln.