Massot centra la investigació com a “cervell” del cas

El cas Andratx tornà ahir a ser el centre d’atenció als tribunals, amb el pas pels jutjats de Palma dels tres principals imputats en l’operació Voramar: l’exbatle d’Andratx Eugenio Hidalgo, l’exzelador municipal Jaume Gibert i l ’exalt càrrec del Govern del PP i extècnic d’Urbanisme municipal Jaume Massot, que s’ha consolidat com a centre de les investigacions sobre la suposada trama de corrupció urbanística a Andratx. Els tres acusats ja han estat condemnats per l’Audiència Provincial de Palma en altres peces del cas Andratx, i les sentències condemnatòries han suposat precisament aquest viratge del cas, ja que ara Massot és el centre inqüestionable de la investigació. Tant la Fiscalia Anticorrupció com l’acusació particular en nom de l’Ajuntament d’Andratx consideren Jaume Massot el "cervell" de la trama.

Ahir, els tres imputats comparegueren davant el jutjat d’instrucció 12 de Palma per ser interrogats sobre una peça de l’operació Voramar que investiga una llicència d’obra que fou concedida a un matrimoni estranger en sòl rústic, a una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Durant les declaracions, a les quals ha pogut tenir accés aquest diari, es va poder veure com la Fiscalia i l’acusació centren les seves investigacions en el paper de Massot, que a més d’haver sigut extècnic d’Urbanisme d’Andratx també ocupà el càrrec de director general d’Ordenació del Territori durant la legislatura del PP de Jaume Matas.

Durant l’interrogatori en seu judicial, la Fiscalia preguntà molt insistentment a Massot sobre el seu paper dins l’Ajuntament, si continuaà donant ordres després de fugir-ne i si influenciava en els funcionaris d’Urbanisme. A més, també li demanaren si tenia alguna influència dins el Consell de Mallorca, ja que en més d’una ocasió l’acusat s’escudà en les resolucions i el vistiplau de la institució insular. L’exalt càrrec respongué negativament a tots aquests assumptes, i respecte de la possible "afinitat" amb el Consell, digué que era precisament el contrari, ja que hi havia "continus enfrontaments", segons ell.

Pel que fa a la seva etapa com a tècnic municipal, també negà haver donat mai "directrius", ja que assegurà que ell es limitava a fer la seva feina, tot i que això ja s’ha demostrat com a fals amb els 2 judicis del cas Andratx realitzats. Massot negà que hagués comès cap il·legalitat i donà part de la culpa a l’exzelador Jaume Gibert, malgrat que des del final del primer judici del cas Andratx s’hi va convertir en un col·laborador dels investigadors, En aquest sentit, Massot negà ahir que hagués signat res que no tingués un informe de l’exzelador Gibert en la mateixa direcció. A més, defensà l’ús de la Disposició Transitòria 2a de la Llei de Sòl Rústic i de la Llei d’Espais Naturals, el precepte legal usat per avalar la majoria d’irregularitats que investiga l’operació Voramar.

EugenioHidalgo i Jaume Gibert, a la banqueta

El cas de l’exbatle Eugenio Hidalgo i l’exzelador Jaume Gibert van a part. Sembla que, de moment, la Fiscalia i l’acusació no els cerquen tant, ja que els seus interrogatoris foren molt més tous que el de Massot. Pel que fa a Gibert, cal tenir en compte que d’ençà del primer judici, l’exzelador va decidir col·laborar amb la Fiscalia, confessar els seus delictes i, per tant, ajudar a resoldre el cas. D’aquesta manera, sembla lògic que no l’assenyalin tant com a Massot en els interrogatoris. Per la seva banda, en principi, la situació d’Eugenio Hidalgo no ha canviat: continua sent un dels dos principals acusats, tot i que els investigadors i les sentències situen Massot per sobre seu. Tot i així, l’interrogatori a Hidalgo fou molt més suau que el de Jaume Massot. En aquests sentit, cal tenir en compte dos fets: d’una banda, que a Massot se’l considera el "cervell" i, de l’altra, que aquesta peça, a diferència de les dues enjudiciades, ni fa referència a un xalet seu ni a un restaurant o negoci de la família Hidalgo.