Manuela de la Vega: "Sempre he cregut en l'amor"

Neix el 2 de agost de 1958 a Madrid, filla de pare castellà i mare mallorquina i als catorze anys arriba a Mallorca, on els pares completaran una família amb una dotzena de criatures, a la qual Na Manuela hi recorda "molta alegria, rectitut, disciplina i obediència". Als desset anys li diagnostiquen diabetis juvenil i, com qui aquesta malaltia no produiex dolor, ella incompleix el règim sense adonar-se'n que el mal avança de manera sorda, inexorable, així que li arriba una insuficiència renal crònica que exigeix diàlisi permanent o canviar de ronyó i de melsa. Comença a fer hemodiàlisi, fins que la criden del Hospital Clínic de Barcelona, on hi ha un donant adequat. Després de tretze hores al quirofan, Na Manuela desperta a una vida diferent: no és diabètica ni ha de fer hemodiàlisi, però ha de prendre una medicació molt forta. No pot seguir fent feina normalment, però decideix dedicar tot el seu temps a persones amb el seu problema. Així neixen Alcer Illes Balears (la qual avui dia presideix) i Adiba, associacions de malalts del ronyó i de diabetis que volen inter-relacionar-se i tenir veu a les institucions públiques. Na Manuela es queda amb el film "La vida és bella", la novel·la "La bona terra", de Pearl S. Buck, o amb qualsevol interpretació de Maria Callas. I és feliç a la taula amb un bon plat de tumbet amb ous frits.

-Què s'apren vivint a una familia de dotze germans?

-Sobretot, a no ser egoïsta, a compartir-ho tot.

-Avui dia vos agrada viure completament tot-sola, sense home, sense fills, però, no vos mancarà el foc en arribar l'hivern?

-De cap manera! A mi m'hauria agradat arribar a formar una família però, com qui no ha pogut ser i jo som molt conformista, em sent feliç amb el meu espai, tota-sola, a casa.

-Però la felicitat va i vé...

-El dia que no sigui feliç esper que, amb la família tan nombrosa que tenc, algun dels meus germans me deixi un raconet a ca seva... De totes maneres, pens estar bé durant molts, moltíssims d'anys!

-Sou católica per convicció o per herència familiar?

-Ho som per herència, però cada vegada em desanim més.

-Jesucrist sense església catòlica o església catòlica sense Jesucrist?

-Sense cap mena de dubte, la primera opció.

-En què encertaren i en què s'equivocaren els vostres pares, quant a l'educació?

-Encertaren en tot, no s'equivocaren en res de res. Cap dels germans tenim ni una sola queixa. Mai ens posaren pegues, vàrem poder estudiar el que volguérem.

-Quines ventatges i quines desventatges comporta la maduresa?

-M'encantaria tenir de vint-i-cinc a trenta anys, però sabent tot allò que ara sé. De totes maneres, sempre afront els anys amb total dignitat. Per a mi, cada any que compleixo és un any regalat.

-Emocionalment, hi ha un abans i un després del transplantament?

-He après a valorar més les coses i estimar més les persones. Veig que al meu voltant hi ha gent meravellosa amb la qual no havia reparat.

-Per què decidíreu deixar d'enamorar-vos?

-Sempre he estat una persona molt enamoradissa, sempre he cregut en l'amor; però no sé què passa, que duc una sèrie d'anys plantejant-me la vida de diferent manera. Duc una existència molt ordenada, molt casolana; m'he bolcat totalment dins del món associatiu i això no m'ha donat temps ni ocasió d'enamorar-me. Seguesc creient en l'amor, però estic bé així i no he de menester res més.

-Amb qui vos agradria formar parella dins d'un film d'amor?

-Sempre m'han agradat molt en Marlon Brando i en Paul Newman.

-Què és millor, el fus a negre durant la besada i es sobre-entèn la resta, o que es vegi tot "al detall"?

-La besada i el fus, ben segur.

-Per què avui dia les relacions amoroses han deixat de ser una cursa de resistència per ser una cursa de velocitat?

-Perquè hi ha moltes més facilitats i molta més llibertat per a tot això.

-Com s'explica que una madrilenya que vé a Mallorca als catorze anys, filla de mallorquina, no parli ni una paraula de català?

-Nosaltres arribàrem el 1972. En aquell moment no es parlava català ni al carrer ni als col·legis. I a casa nostra, tampoc. Sé parlar en català, però no aconseguesc llançar-me. Però ho entenc tot.

-Quins són els grans temes mallorquins d'actualitat, els que han de menester més atenció.

-Com ciutadana corrent que som em preocupa sobretot tota la corrupció que està apareixent. Hauríem de tenir uns polítics transparents. Tot el món està patint una gran crisi econòmica i aquí, a Espanya, l'oposició no ajuda el govern a superar-la, sinó al contrari; desestabilitza i alarma la població. A més a més, els polítics no haurien de donar espectacles d'enfrontament, com si fossin escolars, durant els debats parlamentaris.

-Quina és la postura dels mallorquins quant a la donació d'organs?

-Les Balears som una de les comunitats més generoses en aquest tema.

-Vos agradaria saber a qui varen pertànyer el ronyó i la melsa que vos varen cedir?

-No.

-Vos he sentit dir que de vegades parlau amb Déu. Vos duis bé?

-Quan parl amb Déu quasi sempre és per fer-li retrets. Molt poques vegades per donar-li les gràcies.