Les Balears són la sisena comunitat amb millors serveis sanitaris

Sala d'espera d'un Centre de Salut a Eivissa. Peu de foto: M. Torres.

Els serveis sanitaris de les Balears obtenen la sisena millor valoració a l'últim informe elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, el que revela que ha pujat sis llocs en el rànquing de valoració autonòmic respecte a l'estudi de l'any passat, quan va ocupar el lloc número 12 en valoració. L'informe que analitza diversos paràmetres de la sanitat pública -com la despesa sanitària i farmacèutica, la valoració ciutadana dels serveis, la millora global del sistema o la preferència de la ciutadania per l'assistència pública- qualifica d'acceptables' els serveis sanitaris insulars amb una puntuació de 48 punts de valoració.

L'estudi situa a les Balears dins d'un grup de comunitats integrades per Extremadura, El País Basc i la Rioja, serveis sanitaris de les quals són qualificats com correctes. Per comunitats, se subratlla que Madrid, Galícia, Canàries i el País Valencià són les comunitats autònomes que tenen els pitjors serveis sanitaris. En la banda contrària, els millors llocs els ocupen la Comunitat Foral de Navarra, Astúries, Castella-la Manxa i Castella i Lleó.

L'objectiu de l'informe, segons ha explicat el portaveu de la federació, Marcià Sánchez Bayle, és el de comparar a les comunitats autònomes entre les quals hi ha, ja que «tot i que el sistema sanitari espanyol, en general, té una situació bona, dins del país hi ha diferències preocupants». Tot i això, ha comentat que es troben disparitats importants en apartats com les targetes sanitàries per cada metge, ja que «no podrà donar la mateixa atenció un metge que té 1.442 targetes (Andalusia) que un altre que només té 939 (les Balears)».

En el cas de les Balears, s'indica que el nivell de satisfacció se situa en 6,6 punts -sobre deu- i que gairebé el 60% de la població es decanta per la sanitat pública. A més, es recorda que més d'un 86% de la població que va acudir als serveis sanitaris públics tenen una bona valoració dels mateixos, segons les dades del 2009.

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública també estima que la despesa sanitària per càpita durant 2010 se situa en 1.066,37 euros -l'índex més reduït del país segons l'estudi d'aquesta federació- i que les illes tenen un ràtio de 3,32 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants. Tot i això, l'informe destaca que entre la comunitat que més inverteix per càpita (El País Basc amb 1.623,08 euros) i la que menys (Balears amb 1.066,37 euros) existeix una diferència de gairebé 500 euros per persona.

D'altra banda, l'estudi indica que la despesa farmacèutica per càpita a les illes ha estat de 203, 54 euros en 2009 i que el mateix ha augmentat al voltant de 5,42 euros en aquest exercici. A més, segons aquests càlculs, les Balears tenen 1,38 efectius en Atenció primària per cada 1.000 habitants.