La veritat de Gibert

La confessió de Jaume Gibert, l’exzelador municipal imputat en el cas Andratx, ha deixat d’estar oculta sota secret de sumari. Diari de Balears ha tingut accés al contingut de la declaració de Gibert, que assenyala l’exdirector d’Ordenació del Territori del PP, Jaume Massot, com l’home que li donava les "ordres" perquè falsejàs els informes sobre les obres que es feien a Andratx.

A més, en la seva confessió també assenyala la responsabilitat d’Eugenio Hidalgo, que l’hauria pressionat personalment en diverses ocasions perquè emetés determinats certificats d’obra d’acord amb interessos privats de caràcter familiar o empresarial.

Només algunes peces
Gibert decidí confessar la seva participació en la presumpta trama de corrupció urbanística a Andratx a partir d’un pacte de conformitat signat amb els fiscals Anticorrupció, Juan Carrau i Pedro Horrach. Fruit d’aquest acord amb els investigadors, l’exzleador d’Andratx es personà el 12 de febrer davant el jutge instructor del cas, que llavors era Àlvaro Latorre.

El jutge i els fiscals interrogaren Gibert només sobre vuit de les 70 peces separades que s’investiguen en el marc de l’operació Vora mar. I l’exzelador volgué deixar constància de la seva intenció de "col·laborar amb l’Administració de Justícia".

Els beneficis d’haver pactat amb els fiscals Anticorrupció ja es feren evidents durant el primer judici del cas Andratx. La Fiscalia rebaixà considerablement la petició de pena contra Gibert, i ell va fer un acte de confessió davant el tribunal que jutjà la construcció il·legal d’un xalet de l’exbatle Hidalgo.

El més probable és que aviat Gibert es torni a reunir amb els fiscals Anticorrupció per parlar de la resta de peces investigades i per pactar de nou una confessió.

El terreny del consogre 
En una conversa telefònica intervinguda pels investigadors de la Guàrdia Civil, el batle Eugenio Hidalgo pressionava directament Jaume Gibert dient-li que si no signava un certificat se n’aniria al "putu carrer".

Però els fiscals Anticorrupció tenien dubtes respecte del certificat en qüestió. Durant la conversa no s’especificava a quin de tots els permisos irregulars es referia Eugenio Hidalgo quan amenaçava l’exzelador amb l’acomiadament.

En la seva confessió, Jaume Gibert reconeix que la conversa es referia al certificat expedit "per una casa en un solar del Sr. Gutiérrez".

Quan es produí la conversa, explicà Gibert, el fill del senyor Gutiérrez estava pendent de contreure matrimoni amb la filla de l’exbatle Eugenio Hidalgo.

En un primer moment, Gibert no tenia coneixement de la relació familiar i es negà a fer els certificat perquè la il·legalitat resultava evident. Però Hidalgo el cridà perquè parlàs amb el senyor Gutiérrez, que li explicà "el tema" pel qual li havia de signar el certificat.

Entre el favor i el suborn 
En una de les vuit peces sobre les quals es fixà la confessió, Jaume Gibert reconegué que havia falsejat documents només per interès propi. Ni Hidalgo ni Massot no li haurien ordenat res, però ell hi va veure l’oportunitat de dur a terme un beneficiós intercanvi de favors.

Gibert explicà que per juny de 2004 s’havia trobat amb una llicència d’obra concedida a Andratx sense el seu permís, tot i que ell era el zelador. El constructor de l’obra era Felipe Seguí Torrandell, conegut d’Hidalgo i de Gibert per la relació que establiren el 1994 per mitjà de l’empresa Promociones Llamp.

Gibert assegurà al jutge que quan els inspectors de Medi Ambient del Consell feren un informe negatiu respecte de la construcció, la seva primera reacció havia estat aixecar una acta de suspensió d’obra.

Però el constructor Seguí es posà en contacte amb Gibert i li demanà un certificat fals. A canvi, Seguí es comprometia a fer-li obres personals a preu de cost que li estalviarien 3.000 euros. Gibert acabà accedint al suborn.

Les ordres de Massot 
Una de les peces sobre les quals s’interessà el Ministeri Fiscal quan pactà la confessió amb Jaume Gibert fou la referent a la construcció de l’hotel Dorín de Camp de Mar.

Gibert reconegué que havia faltat a la veritat quan expedí el certificat de final d’obra de l’hotel, però assegurà que ho havia fet per "ordre" de l’excap de l’àrea d’Urbanisme Jaume Massot.

Després d’explicar per què decidí no comprovar la legalitat de l’obra, l’exzelador fou interrogat directament pel jutge, que s’interessà per la propietat de l’hotel Dorín de Camp de Mar.

Jaume Gibert manifestà al jutge que creia que la instal·lació hotelera era propietat del "príncep de Tchokotoua". A més, declarà l’exzelador, aquest príncep passava sovint per l’Ajuntament d’Andratx i s’entrevistava amb Jaume Massot.

Les "ordres" i les "directrius" de Massot són una constant en la confessió de Jaume Gibert, que en la major part dels casos assegura que falsejà els documents a instàncies de l’exalt càrrec del Govern.