La UIB pensa en numerus clausus si manquen doblers

Si la Universitat no rep els doblers suficients, tampoc no podrà garantir l'accés il·limitat a cada carrera que ofereix. Així de contundent es mostrà ahir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, a l'hora de valorar l'aportació pressupostària que rebran del Govern autonòmic per a l'any 2010. De fet, la partida a la UIB disminuirà un 4,4% respecte de l'actual pressupost, passant de rebre 65 milions d'euros als 62.2 prevists. És per això que la rectora hagué de posar damunt la taula una possibilitat mai no concebuda fins ara: establir numerus clausus. La mesura significa que si hi ha més demanda que places oferides, tan sols cursaran estudis els alumnes amb millor puntuació acadèmica.

Segons explicà ahir Montserrat Casas, el problema s'agreuja per l'aplicació de Bolonya. "Com podem parlar de qualitat en l'ensenyança, quan tenim 100 alumnes a la mateixa classe?". I és que el procés de Bolonya demana, explícitament, davallar la ràtio d'alumnes per professor. A més a més, la implantació efectiva de Bolonya conduirà a fer que les diplomatures de tres anys es converteixin en quatre. "Per tant, necessitarem més infraestructures per fer les classes, a més d'augmentar els professors per impartir-les".

Els actuals pressuposts, idò, caminen en la línia oposada a les demandes de la Universitat. Un darrer handicap que es presenta a la UiB és el previsible augment d'alumnes que hi haurà per setembre de l'any que ve. "Estam registrant més prematrícules que altres anys, sobretot en carreres d'Humanitats i de Dret". L'increment extra d'estudiants se situaria en prop de 300 matrícules més. Actualment, la UIB dedica una inversió mitjana per a alumnes d'uns 4.900 euros, lluny de la mitjana europea (16.000 €). És per això que des del Rectorat repeteixen constantment que la UIB és una de les pitjors finançades de l'Estat. "Estam entre les 15 amb menys doblers", es queixa Casas, a més de mostrar-se satisfeta perquè, igualment, "també som de les 15 més productives".