La UIB adverteix que les carreteres inunden el camp

L'investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Joan Estrany ha estudiat durant anys la composició de l'aigua i dels sediments que corren per la conca del torrent de na Borges. Es tracta d'un treball que ha servit per determinar que "la ciutat de Manacor constitueix el principal problema de contaminació del torrent" i per assegurar que "les zones que conserven les marjades, els parats i els albellons pateixen poca erosió i, quan plou, no s'inunden".

Paisatge construït
La conca agrícola del torrent de na Borges és la segona més important de Mallorca i ocupa una àrea de 319 quilòmetres quadrats repartits entre vuit municipis. Després de més de quaranta quilòmetres de recorregut per les terres del Pla, el curs fluvial més llarg de l'Illa desemboca a la badia d'Alcúdia. Amb tot, "el paisatge que coneixem no és natural, sinó que és construït", segons explica Estrany. Les marjades, els parats i els albellons de pedra en sec "són tècniques que s'aplicaren en l'època romana i també en els segles XVI i XVII per evitar que l'aigua s'endugués la terra i que els camps s'inundassin".

"En l'actualitat, però, s'han localitzat interrupcions en la xarxa d'albellons, sovint vinculades a la construcció de noves infraestructures viàries, que generen problemes d'evacuació als camps de conreu amb la consegüent pèrdua de collites", hi afegeix l'investigador. A més a més, segons l'expert, "l'increment de superfície urbanitzable de la ciutat de Manacor ha canviat la dinàmica hidràulica del torrent, perquè quan plou es vessen aigues fecals i contaminades en el torrent de la Cabana, que desemboca en el de na Borges".

Per això, des de la UIB reclamen la "necessitat imperiosa d'establir xarxes de control dels processos hidrològics i d'erosió, perquè no existeix cap mapa per localitzar els albellons o les zones inundables". Una informació que "és fonamental per gestionar urbanísticament el territori".