La llengua a l'escola, en el punt de mira

La introducció i el foment de la presència de les llengües pròpies en les xarxes d'ensenyament públic a tot l'Estat es produí de manera paral·lela al procés de restauració democràtica. Amb la fi de la dictadura i la progressiva democratització de l'estructura estatal espanyola, es començà a permetre, gràcies a les pressions d'amplis sectors de la ciutadania, la presència d'aquestes llengües a les aules.

Amb els anys i amb el desplegament de l'estat de les autonomies, cada comunitat ha anat consolidant sistemes educatius diferents: des de la immersió lingüística fins a la coexistència de diferents línies d'ensenyament segons el grau de presència de la llengua pròpia. En l'actualitat, la continuïtat d'aquests models, teòricament favorables als processos de recuperació i normalització lingüística, ha estat objecte d'atac per part de diferents sectors del nacionalisme espanyol.

En tots els territoris de l'Estat amb llengua pròpia han aparegut, o reaparegut, moviments que es mouen en les mateixes coordenades i que qüestionen els avanços en la recuperació d'aquestes llengües minoritzades. Des de la perspectiva dels contraris a la normalització lingüística, la prioritat de l'ensenyament no sembla que hagi de ser que es garanteixi que tots els infants acabin la seva etapa educativa coneixent de manera suficient les dues llengües oficials d'aquesta terra, sinó la necessitat de garantir que els pares puguin escollir la llengua de l'ensenyament dels seus fills. Els drets dels pares per sobre dels drets dels infants.

Lliure elecció vs. legislació

A casa nostra, l'actual model educatiu, basat en la consideració del català com a llengua vehicular, també ha estat objecte d'aquests mateixos atacs. Alguns, abanderant la consigna de la lliure elecció de la llengua d'ensenyament, han plantejat fins i tot la derogació de la legislació vigent en matèria educativa i lingüística al nostre territori: tant el Decret de mínims com la Llei de normalització lingüística.

A ningú no se li escapa tampoc que a Balears aquesta ofensiva contra l'ensenyament en català amaga alguna cosa més. És significatiu que hagi estat impulsada per grupuscles extremistes i hagi tingut la complicitat i el suport explícit del PP. Diferents dirigents s'han prodigat en nombroses aparicions en els actes d'aquests grups.

Curiosament, fou durant els anys de govern d'aquesta mateixa formació que s'impulsà i aprovà la major part d'aquesta legislació. Ara, però, el Partit Popular es troba immers en una greu crisi interna de lideratge i sembla haver optat per reprendre la guerra contra la llengua com a principal font d'oposició contra l'actual Govern del pacte de centreesquerra.

La fugida de Jaume Matas a Washington, primer; de Rosa Estaràs a Brussel·les, fa poques setmanes; i l'aparent i progressiva aproximació de Carlos Delgado, batle de Calvià, al partit de Rosa Díez, UPyD, han deixat el partit amb la brúixola trastocada i amb el punt de mira posat en la confrontació ciutadana per temes identitaris.

Galícia: la meitat en gallec, com a mínim

A Galícia, l'entrada en el Govern del PSOE i del BNG l'any 2005 suposà un avanç en la presència del gallec a les escoles, almenys sobre els papers. Així, el 2007 la Xunta aprovà el Decret 124/2007, que establia que com a mínim el 50% de les assignatures s'havien d'impartir en llengua gallega en l'ensenyament. Aquest percentatge es podria incrementar si així ho decidia el consell escolar de cada centre. El Decret estableix també que les assignatures de més importància acadèmica, les anomenades troncals, s'han de fer en gallec. En el cas del Batxillerat, però, la legislació vigent estableix que només és obligatori impartir en gallec un terç del total d'assignatures. En Formació Professional, en canvi, només es garanteix que l'ensenyament del vocabulari específic de cada mòdul sigui en aquesta llengua.

La continuïtat d'aquest decret tal com es coneix és qüestionada a causa del canvi de Govern esdevingut a Galícia. El retorn del Partit Popular a la Xunta podria suposar l'anunciada retirada d'aquesta normativa.

Quatre models diferents per al País Basc

El model educatiu públic del País Basc es caracteritza per la seva fragmentació en fins a quatre línies diferents segons el grau de presència de l'èuscar.

Així, existeix el model A, en el qual es fa tot l'ensenyament en castellà amb l'excepció de l'assignatura d'èuscar; el model B, en la qual una part de les assignatures es fa en èuscar (60%) i l'altra part en castellà (40%); el model D, en el qual totes les assignatures es fan en llengua basca exceptuant la de llengua castellana.  Finalment, existeix també el residual model X, en el qual tot l'ensenyament és en castellà i sense assignatura d'èuscar. A aquest model només s'hi poden adherir els alumnes que resideixin temporalment a tot el País Basc.

Els models B i D, amb més presència de l'èuscar, són també els majoritaris al País Basc, la qual cosa provocà que la legislatura passada el Govern de Juan José Ibarretxe (Partit Nacionalista Basc) es plantejàs eliminar el model A. La consellera Isabel Celaá anuncià la setmana passada que el nou govern (PSOE-PP) mantindria aquesta línia.

Navarra, un territori dividit pel sistema

La llengua basca no té el mateix reconeixement oficial a tot Navarra. Això ha generat l'existència d'un model públic de tres línies. Existeix la zona bascòfona, el terç septentrional, on l'èuscar comparteix l'estatus de llengua cooficial amb el castellà i on el model educatiu és gairebé idèntic al del País Basc, amb la possibilitat de cursar els quatre models segons el grau de presència de la llengua basca.

A la zona mixta, la part central del territori navarrès, l'èuscar no hi és plenament oficial, si bé es reconeixen alguns drets als parlants. Allà els alumnes poden acollir-se als models A, tot en castellà excepte l'assignatura d'euskera; B, una part en èuscar i una part en castellà; i G, tot en castellà. El D (tot en èuscar excepte l'assigntura de castellà) no té presència en la xarxa pública. Finalment, a la zona no bascòfona, la meitat meridional, es poden cursar els models A i G, de manera que el sistema públic no permet la presència de l'èuscar. Allà existeix una xarxa de centres privats, les ikastoles, que ofereixen ensenyament en èuscar de manera alegal.

El Principat, cap al blindatge de la immersió

Aquest curs, l'ensenyament al Principat de Catalunya ha estat camp de batalla de l'enfrontament entre sindicats de professors i Govern per la gestació de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC), impulsada pel conseller Ernest Maragall (PSC). En l'àmbit lingüístic, però, aquest projecte no qüestiona la immersió lingüística, sinó que la blinda com un dels elements essencials de l'ensenyament al Principat.

La Llei de política lingüística (1998) assenyala que el català és la llengua pròpia de l'ensenyament i també que tots els infants, sigui quina sigui la seva llengua familiar, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final de l'educació obligatòria. Per això, l'ensenyament públic català es basa en la immersió lingüística, que consisteix a immergir els alumnes en la llengua vehicular de classe.

A la pràctica, això es tradueix en l'hegemonia del català a l'ensenyament com a llengua vehicular i d'aprenentatge de totes les matèries, a excepció de llengua castellana, i de les activitats tant internes com externes de la comunitat educativa.

La manca de voluntat es manté al País Valencià

La xarxa pública valenciana té models diferents segons el territori. Així, a les comarques de l'interior i no catalanoparlants, el català només hi té presència com a assignatura voluntària. A les comarques catalanoparlants, existeixen tres línies segons el grau de presència del català, que poden conviure en un mateix centre. Hi ha el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), tot en català amb excepció de l'assignatura de llengua castellana. La segona línia és el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), que preveu una increment de la presència del català a mesura que avança el cicle educatiu. Aquests dos es consideren, en conjunt, la línia en català. Finalment, existeix el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP), en el qual el castellà és la llengua base de l'aprenentatge. Malgrat que la legalitat aparentment impulsa l'ensenyament en català, a la pràctica la manca de voluntat política ha fet impossible que s'incrementi el nombre de places per a les línies en català. Així, el col·lectiu Escola Valenciana denuncià que 79.697 alumnes que estudien en català a l'escola no ho podran fer als instituts.

Illes Balears, un exemple d'immersió lingüística i d'integració social

El model educatiu de les Illes Balears inclou una sola línia en la qual la llengua catalana és considerada la vehicular de l'ensenyament. És, per tant, un exemple més d'immersió lingüística i d'integració social. El model es fonamenta en la consideració que, a causa de la posició de debilitat del català davant el castellà, només la immersió en llengua catalana pot garantir que els escolars finalitzin l'etapa educativa amb coneixements suficients tant de llengua catalana com de castellana.

L'Estatut d'Autonomia reconeix la cooficialitat del català i el castellà. Aquesta condició va acompanyada també del fet que l'article 22.3 de la Llei de normalització lingüística de 1986 estableix que "l'Administració ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua".

Ara bé, el grau de presència del català a la xarxa pública difereix en cada centre per la discrecionalitat que estableix l'anomenat Decret de Mínims (Decret 91/1997). Segons aquest text jurídic, l'ensenyament en llengua catalana als centres ha d'ocupar, com a mínim, el mateix còmput d'hores que es facin en llengua castellana. Es garanteix, així, un mínim del 50 per cent de l'ensenyament en la llengua pròpia. Aquest percentatge es pot veure superat sempre que ho aprovi el consell escolar de cada centre.

Pel que fa a les assignatures, la llengua i literatura catalanes i la llengua i literatura castellanes han de tenir obligatòriament el mateix nombre d'hores, que varia entre 3 i 4 de setmanals, segons el curs.