La jutgessa condemna Saïda per injúries greus

Saida Saddouki denuncià el tractament d'un Guàrdia Civil l'agost de 2007.

La magistrada del Jutjat Penal 1, Concepción Moncada, ha condemnat la traductora magribina Saïda Saddouki a pagar una multa de 900 euros, atès que la considera autora responsable d'un delicte d'injúries greus amb publicitat. La jove catalanoparlant també haurà d'indemnitzar en concepte de responsabilitat civil el capità i cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de les Illes Balears, Bartolomé del Amor, amb 600 euros.

A més, haurà d'assumir les despeses processals del polèmic judici per injúries, incloses les de l'acusació particular. Contra la sentència, que no és ferma, s'hi pot presentar recurs d'apel·lació davant l'Audiència, amb un termini de deu dies.

La jutgessa estima procedent imposar "la pena de multa de sis mesos, amb quota diària de cinc euros, atesa l'ajustada capacitat econòmica de l'acusada", que va quedar acreditada en el judici.

L'escrit assenyala com a fets provats que l'acusada el 27 d'agost de 2007 va comparèixer a la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), on, en roda de premsa i amb "coneixement de falsedat i ànim de cercenar el crèdit personal del senyor Del Amor i perjudicant-ne la dignitat i fama, va denunciar públicament haver rebut un tracte vexatori per part del capità de la Guàrdia Civil, amb ocasió d'haver-hi acudit per comunicar-li una queixa pel comportament d'un agent que custodiava l'accés a la comandància de l'Institut Armat".

Saddouki va afirmar en la roda de premsa que Del Amor li havia dit: "A mi em sembla vergonyós que siguis d'un altre país i defensis un idioma que ni tan sols existeix, perquè uns se l'han inventat i, a més, véns a defensar-ho... No me'n faltava d'altra, una mora catalanista, vols el català, doncs queda-hi. Saps que aquí, en aquesta casa, no hi ha altra cosa que odiem tant com aquest maleït idioma i actituds com la teva". La magistrada recull en la sentència que les paraules de la traductora foren recollides per dB, però que "no queda acreditat" que Del Amor les "pronunciàs (com tampoc altres de caràcter ofensiu o vexatori)" cap a l'acusada o la llengua amb la qual s'expressà. Així mateix, afirma que Saddouki "no fou veraç en emetre la informació, que incloïa greus imputacions contra Del Amor. A més, sabia que era fals el que deia", afegeix.

La Benemèrita, més creïble

Moncada apunta que, "valorant en el conjunt les coherents i coincidents declaracions testificals, aquesta jutjadora necessàriament ha d'atorgar més credibilitat a la versió dels fets relatada pel capità Del Amor" que a la contada per l'acusada Saddouki. De fet, indica que la versió de la traductora d'origen marroquí resulta contradictòria respecte de la de la resta dels testimonis. També troba "significatiu i contradictori" que Saïda sols formulàs queixa per escrit contra el guàrdia civil que era a l'entrada de l'Institut Armat i no contra el capità Del Amor. Així mateix, assenyala que "no ha aportat cap prova dirigida a acreditar l'exceptio veritatis pel que fa a l'actuació del capità, més enllà de l'aportació de retalls de premsa que es fan ressò de les disculpes del delegat del Govern en nom de la Guàrdia Civil". En aquest sentit, manifesta que "no existeixen elements que sostinguen les acusacions narrades" per Saddouki.

La sentència no comparteix el criteri de la defensa respecte que "aquestes expressions injurioses estiguin emparades pel dret a la llibertat d'expressió". També assenyala que aquest dret té com a límit que no es puguin realitzar expressions "intrínsicament vexatòries, expresssions, en definitiva, que resultin impertinents i innecessàries, i que no poden, si no, dur-nos a la conclusió que el que pretenia l'acusada era ferir la dignitat de la persona de la qual s'efectuaven imputacions tan greus i falses per menyscabar la seva fama davant l'opinió pública".

Moncada afegeix que "no es pot discutir la gravetat de les injúries. Es convocà expressament els mitjans perquè difonguessin el contingut d'una roda de premsa i s'aprofità per atribuir al capità de la Guàrdia Civil i cap de la Policia Judicial, amb la gran responsabilitat que això comporta dins la Guàrdia Civil, unes imputacions molt greus, amb la qual cosa s'aconseguí que fossin difoses pels mitjans durant vint dies, a més d'instruir una informació interna. Fins i tot s'aconseguí que es formulàs una pregunta parlamentària al Ministeri d'Interior".