L'Audiència Nacional resol que Pedro J. Ramírez no té cap piscina a la Costa del Pins

L'Audiència Nacional ha sentenciat que Pedro J. Ramírez no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. El tribunal, en conseqüència, anul·la tota la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost, mentre que la resta de l'any fos accessible als alumnes de la zona.

La Secció Primera ha donat a conèixer dues sentències arran dels recursos presentats per Jaume Sastre en representació del Lobby per la Independència. Els jutges han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l'obtingué l'antiga propietària del xalet, Giuliana Arioli, i que el contracte de gestió que signà amb Ramírez és contrari a la llei. "La realitat és que s'ha produït una transmissió de la concessió i s'ha pretès camuflar-la amb un contracte de gestió en base a un precepte reglamentari que no està previst". Per la Sala, la instal·lació és una "piscina domèstica situada al costat d'un habitatge particular", raó per la qual "no hi ha el suficient sentit lògic per entendre que, en realitat, s'està acordant la gestió d'una concessió. Tot sembla indicar, per contra, que es pretén donar aparença de legalitat a una transmissió intervivos que afecta una concessió a la qual s'ha d'aplicar la prohibició expressa de transmissibilitat que recull la Llei de costes".

La Sala anul·la les regulacions que va fer el Ministeri perquè entén que, en cas contrari, es reconeixeria "una privacitat a un terreny que se situa clarament dins el domini públic". En aquest sentit, i tanmateix, adverteix que si persisteixen qüestions de seguretat pel que fa a "Ramírez i la seva família", ha de ser "l'Administració competent la que adopti les mesures que consideri oportunes, però ho haurà de fer en el si del procediment que ha d'obrir l'autoritat encarregada de vetlar per la seva seguretat", en referència a Delegació del Govern.

La concessió de Matas

L'advocat Josep de Luis, que ha duit la representació de Jaume Sastre, demanà també la nul·litat de la concessió que atorgà Jaume Matas el 2001. Però el Tribunal desestima la petició, tot i considerar que hi havia fonaments per tirar-ho endavant. Matas no podia fer l'ordre ministerial perquè en aquells moments s'estaven fent els llindars de Son Servera i la llei prohibeix que s'atorguin concessions durant aquest procediment. La Sala entén que Jaume Sastre presentà la seva petició de manera "clarament extemporània", és a dir, fora de termini, perquè tenia coneixement de la concessió encara que no s'hagués publicat en el BOE. Segons el tribunal, Sastre "tenia coneixement de la concessió almenys des de l'any 2005, raó per la qual va poder, des d'aquest moment, impugnar-la, però no ho va fer. Per tant, no pot, anys després, pretendre que s'anul·li quan ha deixat passar sobradament els terminis legals".

El tribunal no es pronuncia sobre si la instal·lació ha de ser demolida: "Aquesta Sala no es pot pronuciar sobre si és més convenient per al domini públic el manteniment o la demolició, i això perquè la valoració del domini públic en relació a aquesta qüestió no ha estat objecte exprés de la resolució". El que sí diu, però, és que el Ministeri ha d'incoar un expedient "per la declaració de caducitat per incompliment de les condicions en les quals s'atorgà la concessió", en referència a Giuliana Arioli i al contracte que signà amb Ramírez.

La piscina és de tothom i la gestiona Arioli

Fonts consultades asseguraren ahir que la sentència té eficàcia, tot i que les parts la poden recórrer. Això significa que, en aquests moments, qualsevol persona pot passejar per la zona o nedar a la piscina, si és que la concessionària Giuliana Arioli la té en condicions.

Una de les raons que esgrimiren tant Pedro J. Ramírez com l'advocat de l'Estat per tombar les denúncies de Sastre es referien a la seva falta de legitimitat, perquè no tenia cap vincle amb la protecció del medi ambient i, segons el periodista, només pretenia "la persecució personal". Però la Sala recorda que l'exigència de la legalitat pertany a "qualsevol ciutadà" i que la legitimació s'ha de valorar "especialment quan hi està en joc matèria mediambiental".

En aquest sentit, l'advocat de Sastre, Josep de Luis, manifestà ahir que "m'imagín que totes aquelles persones que criminalitzaren la societat civil que reclamava la titularitat pública d'aquesta zona del domini públic demanaran ara disculpes com ho varen fer amb Pedro J., començat per Jaume Matas".