“Jo vull morir a una terra lliure”

Jaume fa 71 anys que és al planeta. Ha passat més de mig segle amb la gent pobra. Fins ara la culminació de la seva lluita ha estat Can Gazà, centre d'atenció terminal per a persones en una situació desesperada. Però recentment s'han ampliat els seus horitzons: li han fet donació de Sa Casa Llarga, que es una extensió que bordeja amb el solar del nou hospital de Son Espases. Es tracta d'una finca anteriorment llogada a un alemany que hi construí diversos hivernacles per a flors i una petita nau comercial, a uns 40 metres d'una gran casa de bellíssima presència, on ara per ara s'allotgen persones sanes, però desemparades; gent d'aquí caiguda en desgràcia econòmica o immigrats, persones que han de reconstruir la seva vida des de zero.

Sa Casa Llarga els dóna acollida sense límit de temps, perquè la seva inserció social i el seu progrés personal no depengui de coses tan prosaiques (però tan essencials alhora) com tenir un sostre o un plat a la taula. Santandreu ha aprofitat les instal·lacions comercials que deixà el misteriós alemany i les ha convertit en un mercadet que s'inaugura dia 11 de desembre, on el visitant podrà trobar baratures per a la llar... i per a la consciència. I podrà, a més a més, contribuir a la causa d'aquest capellà rebel, obrer, lluitador, que sempre ha parlat clar sobre els temes més delicats.

Us costa arrabassar-vos cada matí els pèls de la llengua?
Aquests pèls han estat la meva sort i la de molta de gent, perquè jo sé ben cert que, vivint allò que jo he hagut de viure, un home només pot anar per la ironia o ha d'agafar una pistola.

Heu pensat que si haguéssiu estat més submís o hipòcrita, us haurien fet més costat?
Si jo hagués estat submís i sempre dins l'armari, si no n'hagués sortit i no hagués xerrat, en aquests moments seria bisbe. O seria almanco canonge. Però així com veig els bisbes i els canonges, m'estim més pegar-me un tir. Seria la desgràcia més grossa.

És possible una reconciliació íntima (no solament un gest) entre Jaume Santandreu i l'Església oficial? Us sentiu lluny de la institució?
Bé, ells són els qui estan lluny. Jo, no. Si ara jo hagués de fer un gest, el faria amb molta sinceritat i molt d'amor i totes aquestes coses, però sé perfectament allò que dec a l'Església catòlica. Jo l'estim molt i precisament perquè l'estim la critic! Per això, la voldria diferent! Voldria que tornàs a ser l'Església de Jesús...

Però... ho ha estat mai?
Fa molts de segles que l'Església no és de Jesús. Només ho va ser al principi, durant els primers segles de cristianisme.

I avui dia, què feim amb aquest muntatge?
Em comformaria que l'Església fos una institució moderna. I pens que l'ONU, amb una mica de coneixement, hauria de prohibir l'Església catòlica com a societat.

Seria una decisió comentada, sens dubte.
Sí, perquè al seu si no hi ha democràcia. La dona hi està esborrada. El celibat, com a obligació, va contra la llei, no et poden obligar a ser cèlibe i llavors tenim l'escàndol del patrimoni. L'Església és la institució més rica del món i encara demana almoines.

Per acabar, una mica d'antropologia. Us espanta el retrat del mallorquí del segle XXI?
Som terriblement pessimista quant a Mallorca, perquè en aquests moments hi ha uns creuaments històrics molt forts. I crec que falta un lideratge, gent que pensi; estan passant coses molt serioses, com per exemple, el fenomen de la immigració. Pensa que a sa Pobla enguany han nascut més al·lots àrabs que no mallorquins; pensa que parlam de 100.000 aturats; que hem de sortir necessàriament d'un model econòmic que ens ha duit al fracàs i que a partir d'ara no podrem viure ni de la construcció ni del turisme.

La societat sabrà reaccionar?
Jo només sé que ens trobam enfront de grans desafiaments i la gent es tanca cada dia més dins casa seva i només aspira a una plaça de funcionari.

Quins és, aleshores, el nostre rumb?
Fins ara, encara que un parell de passes enrere, havíem pogut caminar amb els Països Catalans, però ara Catalunya ha fotut una fuga, se'n va i nosaltres quedarem a darrere, gairebé amb el territori espenyat i colonitzats totalment. Però jo promet una cosa i ho jur -ara que ho estàs gravant: al primer territori català que sigui independent hi aniré a morir perquè jo vull morir a una terra lliure.