Jaume Pallarés: “Vaig haver de desaprendre el que tenia mal après”

Es va criar a Barcelona, al passeig de Gràcia, en un entorn benestant, però el seu pare, Lluís Pallarès i Torruella, com a artista pintor dotat amb una ampla mirada intel·lectual, vivia absent de les dinàmiques burgeses ràncies de l'època. La seva nova vida començà el 1972, quan deixà els estudis de dibuix a l'escola Massana i partí cap a l'Índia per veure món i conèixer altres maneres de viure. Eren els anys de la contracultura, propers al maig francès i molts de joves veien en el viatge a l'Orient una alternativa de conceptes. Ell no sabia que pel camí s'enamoraria d'Afganistan i que tendria una llarga estada a aquest país i a Pakistan, al llarg de la qual abraçaria la fe musulmana. Va aprendre la llengua culta de la zona, el persa, i també la llengua del poble, el paixtu, i aprofundí en les creences i la manera de viure d'aquests països, fins que retornà a Europa per instal·lar-se a Mallorca, abans de passar per Granada. En Jaume viu de la fusteria, pinta i col·labora a islam Hoy, publicació bimensual de la comunitata islàmica d'Espanya. Està convençut que l'actual cultura europea no s'entén sense l'islam Andalusí, que va ser la porta d'entrada del coneixement a Europa, en un moment en què el món àrab n'era l'avantguarda.

En el vídeo "adossat" a aquesta entrevista hi apareix la foto de les vostres mans amb dues monedes. Per què?

La moneda, com a únic element de la transacció econòmica, és un símbol i una pràctica de realisme. A l'islam és impensable que la gent faci servir papers que no tenen cap valor per intercanviar-los amb coses que en tenen. I, de fet, amb la crisi, ara es torna a comprar or, perquè és un valor segur. Si tu ara et trobes una caixa de monedes d'or de l'època islàmica, quasi et podràs comprar les mateixes coses que en aquella època, cosa que no et passarà si et trobes una caixa de bitllets de la República.

Quan us vàreu fer musulmà, canvià el vostre entorn, us veien d'una altra manera?

Vaig tenir un trencament, però a l'àmbit familiar no hi va haver cap canvi. I quant als amics, com que vaig estar molt de temps a fora, en tornar la situació havia canviat.

Un català, un europeu modern, no experimenta un xoc en certs temes socials de l'islam, com el tractament a la dona?

Tot això de la subordinació de la dona que tant s'argumenta aquí és una projecció d'Europa, on realment la dona està molt més maltractada. A la realitat, no a tot allò que diuen els mitjans de comunicació.

Però és indubtable que no és el mateix néixer dona a Europa que a un país musulmà.

A la dona la cuiden molt. Pensa que quan l'islam arribà a Europa hi trobà una societat que considerava que les dones no tenen ànima, mentre que a l'islam ja tenien dret a la seva riquesa, podien fer negocis; n'hi havia de dirigents dins la societat islàmica, podien divorciar-se, tot això molt abans que dins de la societat occidental. I eren cultes, perquè majoritàriament es dedicaven a fer de copistes i sovint treballaven amb textos de coneixement.

I a Europa?

Aquí la dona està esclavitzada pel seu cos. Si no té un cos 10 està fora de joc i per això està constantment tallant-se trossos i afegint-se'n. I és un objecte a la televisió, perquè és utilitzada contínuament a la publicitat. Jo no sé quin concepte tenim aquí de llibertat.

Si un fill us digués que vol ser catòlic, us donaria un disgust?

Jo tenc quatre fills i la meva dona actual en té quatre més. Tres d'ells varen néixer quan jo ja era musulmà, però cap d'ells no practica. Han de fer el seu camí. Jo els he dit el que els havia de dir, però no puc viure la vida per ells.

Per vós, quan la va pifiar el catolicisme?

El catolicisme es va pervertir quan Roma s'adonà que el cristianisme era subversiu, perquè alliberava del poder de l'Estat. Llavors què va fer? Allò que fa sempre el cristianisme: s'alia amb el poder. No es va cristianitzar l'imperi romà, sinó que es va imperialitzar el cristianisme, que és molt diferent! Li va donar la forma vaticana. Aleshores va perdre el sentit.

Quin aprenentatge de la vida us ha sortit més car?

Vaig haver de desaprendre el que tenia mal après.

Quines medicines hauria de menester avui dia la societat occidental?

Ha de prendre contacte amb la vida perquè ara es troba en un món molt virtual. Ha de redescobrir el llenguatge, el sentit de les paraules, el sentit de la vida que les envolta. De moment s'ha produït un consumisme desmesurat, un tancament dels límits en les relacions humanes que destrueix les relacions i porta a l'individualisme.