Europa crida prou d'austeritat

50 sindicats feren sentir la veu a l'euromanifestació. Foto: Reuters

Desenes de milers de persones es varen manifestar ahir a Brussel·les en un dia de protestes a Europa contra les mesures d'austeritat dels governs, que els sindicats diuen que retardaran la recuperació i que castigaran els sectors més desfavorits. Els col·lectius havien convocat manifestacions a 13 capitals europees, des de Lisboa fins a Hèlsinki, que coincidiren a l'Estat espanyol amb la vaga general. A Brussel·les, on s'efectuaren 148 detencions preventives, els manifestants feren sentir les reivindicacions amb força davant la seu de les institucions europees, alhora que onejaven banderes dels sindicats i pancartes que deien "No a l'austeritat" i "Prioritat per a les ocupacions i el creixement". Entre les 50 entitats representades, hi havia miners alemanys del carbó, treballadors romanesos del gas i estibadors polonesos. La protesta era encapçalada per un grup que anava amb vestits negres i màscares del mateix color i que portava paraigua i maletins, amb la qual cosa simbolitzaven un festeig fúnebre per la mort d'Europa.

Els organitzadors, la Confederació Europea de Sindicats (CES), hi esperaven la presència d'unes 100.000 persones. Encara que ni la Policia belga ni els sindicats no varen fer estimacions de la participacipació, Reuters va informar que hi havia, almenys, 50.000 persones. Els governs europeus indiquen que s'han vist obligats a adoptar mesures d'austeritat per evitar el perill d'una crisi de deute sobirà, com la que sofrí Grècia, però molts treballadors creuen que són castigats per uns problemes que no van contribuir a crear. En els darrers mesos, s'han produït protestes a molts països. Ahir, per exemple, hi havia manifestacions convocades a Brussel·les, Dublín, Roma, París, Riga, Varsòvia, Nicòsia, Bucarest, Praga, Vilna, Belgrad i Atenes. En aquest context, el secretari general de CES, John Monks, afirmà que "la reforma laboral i la del sistema de pensions anunciades per l'Executiu espanyol són les pitjors mesures d'austeritat de la Unió Europea, després de les de Grècia". Al seu parer, Zapatero decidí engegar les mesures d'ajust pressupostari després de "deixar-se dur pel pànic" davant de la crisi grega.