Entrar com a testimoni i sortir com a imputat

L’exregidor del Centro Demócratico y Social (CDS) a Cort, Bartomeu Cerdà, i Manolo Montis, germà d’un dels principals imputats en el cas Son Oms, sortiren ahir dematí del TSJIB imputats en la causa que investiga la requalificació del polígon industrial de devora l’aeroport, encara que havien entrat a Can Berga com a simples testimonis del cas i, per tant, sense cap misser que els defensàs.

El magistrat Antoni Capó prengué aquesta decisió a instàncies del fiscal Anticorrupció Juan Carrau, que acusa Cerdà d’un possible delicte de negociacions prohibides perquè podria haver obtingut beneficis per mitjà dels negocis que començaren a gestar-se a Son Oms quan ell encara era regidor a l’Ajuntament Palma, càrrec que ocupà fins al 1991.

Per la seva banda, Manolo Montis fou acusat ahir per la Fiscalia per haver actuat com a apoderat de la societat Gestora de Desarrollo de Son Oms, el titular de la qual era el seu germà, Jaume Montis. El testimoni passà a ser imputat sense haver declarat res, ja que és advocat i s’aferrà al seu dret de no declarar contra el seu germà i client Jaume Montis.

Anticorrupció també implica Manolo Montis en el cas perquè consta com a soci de Montis Abogados, des d’on s’efectuaren pagaments sospitosos al principal acusat i responsable que la investigació es trobi en mans del TSJIB, l’exportaveu d’UM Tomeu Vicens.

A Manolo Montis, el fiscal Anticorrupció no l’acusa de cap delicte concret. De fet, Juan Carrau va fer constar que era millor imputar-lo que fer-lo declarar com a testimoni, ja que així es preserven amb més seguretat les garanties de la seva declaració.

Bartomeu Cerdà, que sí que volgué declarar, assegurà ahir davant el magistrat Antoni Capó que ell havia compartit despatx amb l’expresident del Parlament imputat en el cas Som Oms, Maximilià Morales (UM), i amb l’actual màxima representant de la Cambra, Maria Antònia Munar (UM). Respecte de Tomeu Vicens, negà que tingués espai físic al despatx en qüestió, però sí que assegurà que "havia participat en algun assumpte" amb ells.

Els "fets"

Interrogat pel fiscal Anticorrupció, Cerdà recordà com els membres del bufet havien començat a mantenir reunions el 1991 sobre la possibilitat de trobar sòl que pogués ser requalificat com a industrial, ja que "se n’havia detectat l’escassetat i l’alt preu que tenia la superfície existent". Fou llavors que haurien pensat, no exactament en Son Oms, "sinó en la zona que va des de l’autovia fins a la carretera de Manacor".

Cerdà negà que hagués participat en les reunions amb propietaris ni entre els membres del despatx, però assegurà que disposava de la informació pel que li explicaven els companys. Amb aquesta premissa, Cerdà manifestà que des del despatx es proposaren aplegar els propietaris de Son Oms per contactar amb Cort, preparar un projecte i aconseguir requalificar els terrenys a canvi d’una "contraprestació econòmica" del 15 % de l’aprofitament que n’obtinguessin els propietaris del futur polígon.