Balears | Política

“Em dones llengua?”. “Vet-la aquí!”

Desenes de persones assoleixen un bon nivell de conversa en català gràcies al projecte de parelles lingüístiques de Paraula. La demanda dels que el volen conèixer és tan gran que no hi ha catalanoparlants disponibles a bastament

Antoni Mateu | 02/05/2009 | Vistes: 614 vegades

"Ni edat, ni nacionalitat, ni sexe... perquè una parella colli i assoleixi els objectius allò principal és la disponibilitat horària dels dos candidats a emparellar-se", indica Pilar Arnau, la coordinadora del voluntariat lingüístic de Paraula. Aquesta entitat treballa des de fa uns mesos en un projecte que consisteix a posar en contacte persones catalanoparlants amb d’altres que tot just comencen a conèixer la llengua de les Illes Balears perquè, compartint part de seu temps, els novells arribin a tenir un bon nivell de conversa.

"Record que un migdia, Tránsito vingué a ca nostra per fer un cafè –explica Joan Ferrà, un dels oferidors d’idioma. Ens vàrem entendre tant que, fins i tot, hi quedà a sopar! Amb l’excusa de la llengua, fas activitats de tota casta i arriba un moment en què t’hi fas amic".

El perfil de les persones que volen perfeccionar el coneixement de la llengua és molt diferent. N’hi ha que acaben d’arribar a Mallorca, procedents de països africans o de l’Amèrica llatina, i d’altres són nascuts a la Península però viuen aquí des de fa molts anys. Aquest és, precisament, el cas de Tránsito.

"Jo som de Lleó i vaig venir a Mallorca l’any 1970. Durant molts anys vaig fer feina i viure per Peguera i Palmanova. Allà, la veritat és que no s’hi parla gaire en català. En traslladar-me a Palma va ser quan em vaig témer que aquí hi havia una llengua pròpia i gent que la parlava", diu Tránsito.

Segons la coordinadora del projecte, que es finança amb aportacions de la Direcció General de Política Lingüística, en aquests moments no hi ha voluntaris catalanoparlants a bastament per absorvir tota la demanada d’aprenents. "És evident que combinar els horaris de persones que treballen és una tasca difícil. Per això, els jubilats són una joia. Tenen una disponibilitat molt àmplia", comenta Arnau.

A Josep Company, prejubilat i exempleat d’Iberia, la cosa li ret tant que ja ha "esquinçat" cinc parelles. Ara està unit a Jorge Pascual, originari de Valladolid, però el ritme frenètic que ha demostrat farà que amb un instant li doni l’"alta" lingüística.

La peruana Ruth Tafur és casada amb un mallorquí i assegura que el seu home no ha començat a dirigir-s’hi en català fins que Marc Pons no l’ha ajudat a millorar el seu nivell. "De vegades –diu Marc–, s’associa el voluntariat lingüístic amb posicionaments ideològics nacionalistes i no hi ha motiu perquè això hagi de ser així. No vull dir que no en parlem, de política. Ho feim, però procuram que no centri les converses. Allò principal és aprendre la llengua i passar-s’ho bé".

Per Mahécor, "aprendre l’idioma del lloc que has triat per viure-hi és una cosa bàsica". "A mi, xerrar en mallorquí no m’ha costat gaire perquè se sembla un poc al francès, que és la llengua oficial del meu país —diu aquest senegalès, que ja se’n desfà com pern de ventura amb el català. A més, he trobat una persona, Simó, que està molt interessada en la història d’Àfrica i, com que jo en som professor, ens entenem molt bé".

Sigui com sigui, els interessats a participar en el projecte, tant si volen ser voluntaris catalanoparlants com aprenents, basta que s’apuntin a la pàgina web www.paraula.cat.