Josep Massot i Muntaner: “Els Borbons no han estat mai uns reis ideals”

Josep Massot i Muntaner, nascut a Palma de Mallorca el 1941, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des del 1962. Des del 1971 hi dirigeix les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d'Or, Randa i Llengua i literatura, i codirector de la Catalan Historical Review, com també membre de nombroses entitats acadèmiques. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans. En la seva vida la música és essencial, ja que va néixer en una casa on Wagner era un déu; per part seva, ell estudià solfeig, piano i cant gregorià.

Gran lector des de l'adolescència, li és totalment impossible donar noms d'obres preferides, perquè "són tantes i tan variades..." Des de la seva reclusió montserratina en Josep sempre ha enyorat d'una manera especial la gastronomia mallorquina, sobretot les sopes i el tombet, però ara té més ocasions de recuperar-la, atès que ve sovint a Mallorca per visitar la seva mare, que resideix a Pòrtol, a la casa on el seu pare exercí de metge.
-Hi ha patiment quan un es troba entre la ciència i la fe? -No hi ha gens d'incompatibilitat entre la ciència i la fe. Són dues realitats que es mouen en plans molt diferents. Per part meva, sempre he pogut dir i escriure el que he volgut, amb tota llibertat, sense gens de censura ni cap problema. -Vos vàreu fer monjo de Montserrat per trobar Déu o per trobar el Coneixement?

-La meva entrada a Montserrat va esser el que els filòsofs personalistes en diuen una opció fonamental, és a dir, una opció que dóna sentit a la vida. Hi vaig trobar una comunitat oberta i acollidora de la qual he rebut molt, tant des d'un punt de vista personal com pels mitjans que he tingut a la meva disposició. -Eva temptà Adam i condemnà la humanitat. Per què no a l'inrevés? La Bíblia és masclista? -No és possible estudiar la Bíblia d'una manera anacrònica. Evidentment, no hi trobarem el feminisme actual, però sí que hi trobam un gran respecte per la dona i uns gran elogis d'unes dones determinades, i això culmina en Maria, la mare de Jesús. Igualment, en llegir els evangelis hem de tenir present que són escrits en un temps i en una cultura, com s'ha esforçat a demostrar la ciència bíblica durant els darrers segles. -La recuperació històrica de la Guerra Civil és possible?

-Jo he cregut sempre que hem de cercar la veritat per damunt de tot, però que al mateix temps hem de cercar una reconciliació que tanqui ferides i que permeti tirar endavant sense tenir el llast d'uns fets que varen passar fa setanta anys. -La transició espanyola es va fer en fals?  -Va esser una operació amb molts de factors i que va permetre passar d'un règim dictatorial a un règim basat en eleccions i regit per una Constitució. Sens dubte, s'hauria pogut fer molt millor i hauria pogut donar més bons resultats, però en tot cas no podem oblidar que Franco ho havia deixat tot "atado y bien atado", i que controlar l'Exèrcit i l'aparell de l'antic Movimiento no resultava gens fàcil.

-El mateix rei que, segons diuen, salvà Espanya del cop d'Estat del 23-F mai no ha fet un gest per salvar Catalunya de l'odi secular d'Espanya contra els catalans... -Jo no som monàrquic i estic convençut que els Borbons no han estat mai uns reis ideals. De tota manera, Joan Carles I ha parlat en català alguna vegada i no té la prevenció contra Catalunya que tenia, per exemple, el seu antecessor Alfons XIII. -Però desapareixerà algun dia, aquesta inquina? -No crec que es curi fàcilment. Més aviat aquesta darrera època ha estat atiat des de partits molt diversos i ha arribat a una visceralitat que em preocupa. De fet, quan tractes de prop persones d'altres indrets de l'Estat, tant si són polítics com si són simples ciutadans, veus que hi ha molts de prejudicis i que un contacte de tu a tu pot resoldre molts de problemes que en realitat són falsos problemes, creats sovint d'una manera artificial i sense un coneixement directe de les qüestions.

-I l'odi visceral d'alguns mallorquins envers els catalans, d'on neix? -No crec que sigui més significatiu que la mala relació que els menorquins tenen amb Mallorca, o la que els eivissencs tenen amb Mallorca i amb Menorca, o la que els formenterers tenen amb Eivissa. Hi entren molts de factors, alguns fruit de la ignorància, altres fruit d'un complex d'inferioritat o d'un autoodi. Si ens hi esforçam tots plegats, les coses poden millorar molt, com han millorat moltíssim aquests darrers anys les relacions entre les diverses illes.