Balears | Ciutat

El PP “cola” l'article salat

La partida d'UM en el ple de Cort de dilluns ha permès que la dreta aprovi una proposta contrària a la normalització del català

Laura Morral | 06/12/2009 | Vistes: 824 vegades

El PP, amb la complicitat d'UM, ha aconseguit posar més traves al procés d'avançar cap a la plena normalització lingüística a Cort. Dilluns, la partida del ple dels tres regidors d'UM permeté que el PP tiràs endavant una proposició en la qual demana a l'Ajuntament de Palma que recuperi l'article salat a les plaques dels carrers de Ciutat.

Si és així, la dreta reobre el vell debat de la normalització escrita de la llengua que pels filòlegs, lingüistes i la majoria de ciutadans era obsolet i estava superat.

Gabriel Bibiloni, filòleg de llengua catalana de la UIB, fa una dura crítica de la falta de rigor científic en què es basen els detractors de la normalització liderats pel PP. Assegura que la pràctica d'ornar el trist paisatge sociolingüístic illenc amb la col·locació d'articles salats a les denominacions d'entitats i de carrers no és més que una manera d'anar decorant l'espanyol amb gotetes folklòriques de català. Afegeix que "això només passa pel carabassot del PP i d'aquests que damunt el negoci col·loquen Panadería Es Forn o Tienda Sa Botiga".

Els lingüistes assenyalen que a l'article salat, tan respectable en la llengua diària entre els illencs, li ha tocat el paper d'introduir-se en la llengua formal amb la sola funció distorsionadora d'especialitzar-se en la folklorització. El lingüista Jaume Corbera carrega directament contra la dreta. "En realitat, al PP no li interessa la llengua. Aquests polítics sempre parlen en castellà. Volen instaurar una llengua de museu, d'una suposada mallorquinitat postissa". A parer de Corbera, "tot són ganes de generar polèmica i així, mentre es parla d'això, eludeixen els temes que preocupen realment, perquè n'estan emmerdats fins al coll".

Ico_meneame Menéame Ico_delicious Delicious Ico_yahoo Yahoo Ico_tafanera Tafanera
16 opinions
Gmap_icon

Notícies relacionades

L'opinió del lector

Advertiment

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Opinions

AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Per maria penya, fa mes de 2 anys
BEN FET, AQUI SOM MALLORQUINS, NO CATALANS
Valoració: 0 menosmas
Per tintin, fa mes de 2 anys
No anaca contra aquest tal Miquel de abans des meu comentari. Era un tal pep ignaci anterior, q bé pot ser extensible a molts des seus aqui presents
Valoració: 4 menosmas
Per tintin, fa mes de 2 anys
A tu, fantasma darrer, t´es igual si és salat mor o no s´usa. A tu t´importa anar contra és peperos i Espanyols preferentment. Sa teva guerra ficticia i plena d´odi q comparteixes amb molts pancatalanistes q feis és joc brut a politics q vos empleen com a soldats de primera fila,, no la compartim ni la veim així molta gent tant mallorquina com tu. I aquesta gent li importa és salat com a tradició i ús allà on sigue i com sigue. Si tu estàs empegueit de escriure salant, JO NO, i formal, estandard, coloquial o lo q digue en Bibiloni mos importa una bleda. també mos importa una santa bleda lo q sa normativa linguista vol standaritza a lo Fabra i vol imposar com a dogma de fe. No entenc quina classe de mallorquins sou voltros si vos empegueiu de lo q mos han ensenyat es nostros pares. Es paisos catalans i es seu estandard se pot desintegrar cuan vulgues perque si hem d´esperar que en bibiloni i quatre ninets votants de ERC mos ensenyin a xerrar i a ser mallorquins, podeu emigrar a n´es vostro principat, però fora d´aqui.
Valoració: 1 menosmas
Per Miquel, fa mes de 2 anys
Tens raó quan dius: "us convid a mirar quin era l'article que s'usava en aquests contexts fins fa 200 anys: el literari". Però pens que són contexts i èpoques diferents. Amb aquest mateix argument hauríem de defensar altres punts de la morfologia o del lèxic. Ja veuràs, però, que quan es tracta de defensar segons quines formes catalanes documentades i genuïnes en el català actual, més d'un es passa la visió històrica pel... S'ha de tenir en compte la situació actual, l'evolució, el fet que abans no hi havia plaques i rètols pertot arreu, que la transmissió de la llengua funcionava millor, que la gent no sabia llegir... i que l'escriptura era cosa dels escrivans i no de la majoria de la població.
Valoració: 4 menosmas
Per Una mica de visió històrica, fa mes de 2 anys
A tots els que defensau l'ús genuí de l'article salat en els topònims que es troben en els texts escrits (incloses les plaques) us convid a mirar quin era l'article que s'usava en aquests contexts fins fa 200 anys: el literari. I a cap escrivà li tremolava la mà en emprar-los-hi. No deu ser perquè, en aquella època, tenien més clar que ara quin model de llengua havien d'emprar segons la situació?
Valoració: -2 menosmas
Per Miquel, fa mes de 2 anys
Amb la primera lectura d'aquesta notícia un s'adona, perfectament, del posicionament del diari i d'algunes persones. No sé quin rigor científic hi ha rere l'afirmació: “Si és així, la dreta reobre el vell debat de la normalització escrita de la llengua que pels filòlegs, lingüistes i la majoria de ciutadans era obsolet i estava superat”. Per a la majoria de ciutadans de les Illes Balears l'article salat es percep com una particularitat que senten com a molt pròpia. Hi ha municipis a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera que mantenen l'article salat a les plaques dels carrers, però això no vol dir, alerta, que tots estiguin en contra de la normalització del català. Ni tan sols vol dir que no tenguin unes nocions de registre i que no sàpiguen passar de l'article salat a l'article literari fins i tot en situacions orals. Pensau, però, que aquestes mateixes persones (ja siguin de dretes o d'esquerres) no són menys catalanistes que les que pensen que s'ha d'homogeneïtzar tot. Hem de suposar que si trobam articles salats fossilitzats a Catalunya (escrits en forma aglutinada en alguns indrets) és perquè percebien el salat com a cosa pròpia. Per ventura, amb un ús correcte del salat o literari a les plaques dels carrers de Palma evitaríeu que les generacions més joves cometessin errors parlant en col•loquial, és a dir, evitaríeu que diguessin “sa Rambla” (i no la Rambla), sa Sang (i no la Sang) i altres coses que se senten i que realment fan mal d'orella als parlants tradicionals… Convendria que féssiu constar a la vostra notícia que hi ha lingüistes i filòlegs (membres de l'Institut d'Estudis Catalans) que no veuen amb tan mals ulls el salat en la toponímia, fins i tot en la toponímia urbana. Si ho pensau un poc, veureu que la qüestió és força més complicada que reduir-ho tot a dir ignorants a tots els qui defensen el salat o assenyats a aquells que volen literari pertot arreu. Pens que no s'entén la complexitat sociolingüística dels parlants d'aquestes illes. Allò que fa mal és veure desbarats com “E's Molí (Es Molí), Sa Sini (Sa Sínia), Cafeteria de's Pont… (des Pont)”. Si arreglam aquestes grafies que, tanmateix, trobam pertot arreu, contribuïm, també, a la normalització lingüística i dotam de coherència certs processos.
Valoració: 7 menosmas
Per Bernat, fa mes de 2 anys
Jo, crec que aquí pecavem.
Sa riquesa de sa nostra llengua catalana és aquesta!
Valoració: -2 menosmas
Per escalesavall, fa mes de 2 anys
demanar = anomenar (perdó)
Valoració: -2 menosmas
Per escalesavall, fa mes de 2 anys
Ignasi poses un exemple que segons els historiadors s'hauria de demanar d'una altra manera. El nom històric de Sa Pobla és La Pobla d'Uialfàs amb l'article literari.
Valoració: 0 menosmas
Per Pau, fa mes de 2 anys
De totes formes, en la meva opinió, els noms propis, com són els noms dels carrers haurien de tenir noms populars, i per tant, dialectals. Jo som el primer que vull fer del català una llengua de prestigi i d'ús quotidià. Però el carrer Costa de la pols sempre ha estat Costa de sa Pols, fins i tot quan pretenien que fos carrer d'Arabí. Així, idò, no hem de ser més papistes que el papa, i trobar el registre adequat per cada cosa.
Valoració: 5 menosmas
AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Vídeos
Noticia relacionada.
Tejeiro reconeix que es va crear una societat per pagar menys imposts
Publicada el 11/02/2012 per Europa Press a Ciutat
Portada
DB1dBa001.pdf