El Govern posa ordre a Joventut

La Conselleria d’Esports i Joventut del Govern ha començat a posar ordre en la gestió de la política de joventut i lleure davant les dificultats administratives i econòmiques en les quals es troba aquest departament arran de la gestió de l’anterior Executiu.

Els problemes es concentren de manera especial en el consorci Turisme Jove, l’ens que fins ara assumia gairebé totes les competències en activitats i instal·lacions de lleure i allotjament juvenil i que el mes d’abril passat es declarà en una situació de ‘fallida’ tècnica després que els nous responsables descobrissin un ‘forat’ de més de sis milions d’euros que propicià situacions com l’impagament als proveïdors dels albergs juvenils.

Subrogació

La conselleria que dirigeix Mateu Cañellas ha decidit reactivar i donar contingut a l’Institut Balear de la Joventut (IB-Jove), creat ara fa dos anys, per començar un procés progressiu de "subrogació total de l’IB-Jove en les situacions jurídiques del consorci Turisme Jove". Els dos ens coexistiran de moment, perquè es considera oportú que el consorci continuï desenvolupant determinades tasques fins que finalitzi el procés de subrogació de l’IB-Jove. Fins ara no s’havia regulat el funcionament d’aquest institut, al capdavant del qual s’ha posat Antònia Boyeras des de l’1 de juliol.

Sobre aquest decisió, el director general de Joventut, Joan Artigues, explica que té per objectiu primordial "redistribuir i definir clarament els programes a desenvolupar per cada departament per tenir clars els pressuposts i el personal que correspon a cadascun". Una situació, assegura, que no es produïa darrerament, amb l’IB-Jove inactiau i amb el consorci assumint-ho gairebé tot.

Tanmateix, Artigues insisteix que el consorci, "a poc a poc" i ara que està dirigit per Rafel Gelabert, ha anat recuperant-se de les dificultats financeres i espera que se superin de manera definitiva durant el següent exercici pressupostari. A més, explica que la figura jurídica del consorci és la necessària per a la gestió de determinades instal·lacions com els albergs, en què participen altres institucions públiques com els ajuntaments o els consells.