El Govern licitarà les obres del tren tram per febrer

Imatge virtual del tren tram Manacor-Artà.

Un total de 17 UTE es repartiran les obres dels tres trams de l'anomenat tren tram, que ha d'unir Manacor i Artà. La previsió del Govern és adjudicar el projecte entre final de gener i principi de febrer amb una inversió total de 150 milions d'euros. Les actuacions serviran per "generar ocupació i contribuiran que les empreses de construcció mantinguin l'activitat". Així ho va anunciar ahir el conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, durant la celebració de la copa nadalenca. A l'acte va remarcar que la Conselleria invertirà el 2010 un total de 210 milions d'euros. Concretament, el conseller va assenyalar que l'any que ve serà "molt especial" pel que fa a la xarxa ferroviària de l'Illa. Entre altres intervencions, hi ha previstes l'ampliació dels tallers de Son Rul·lan, les obres de nombrosos passos a nivell i l'electrificació de les línies existents.

La primera fase d'aquestes reformes repercutiran dins Palma i "aviat tindrem la licitació fins a l'Enllaç", va especificar Vicens. Tot i això, entre totes les iniciatives, destaca la reobertura de l'antiga línia Manacor-Artà, que ara s'ha rebatejat com a tren tram, una ruta que va deixar d'explotar-se el 1977 i que té un recorregut de 30 quilòmetres. La seva reobertura permetrà transportar un milió d'usuaris anuals, sobretot en època d'estiu, alhora que comunicarà cinc municipis de l'interior del Llevant de l'Illa amb la costa.

De fet, a més de modernitzar la línia ferroviària ja existent, l'objectiu és ampliar-ne el recorregut fins a la zona turística de Cala Rajada (Capdepera). Així mateix, el projecte inclou l'entrada de la línia pel nucli urbà de Manacor a través d'un tram de 1.600 metres en superfície. Pel que fa a la línia fins a Alcúdia -un projecte que es va tombar- el conseller ha manifestat que "caurà pel seu propi pes" i, al final, "s'haurà de fer". Segons Vicens, el traçat s'ha dissenyat "de la manera més lògica". En aquest sentit, es va mostrar partidari del "consens" amb les diferents localitats perquè la realització de grans infraestructures "de vegades porten polèmiques locals aparellades" que s'han de superar.