Balears | Polí­tica

El català és la llengua més desprotegida de la UE

Així ho constata l'estudi L'anomalia lingüística espanyola, realitzat per la Plataforma per la llengua

Cristina Polls | 14/07/2010 | Vistes: 645 vegades

"No hi ha cap llengua tan parlada com el català que no sigui oficial del seu estat". Aquest és, segons el coordinador de l'estudi L'anomalia lingüística espanyola, Bernat Gasull, un dels principals esculls que fan que "el català sigui la llengua més desprotegida de la Unió Europea (UE)".

L'informe compara el reconeixement legal que té el català a l'Estat espanyol amb la situació que viuen altres llengües amb un nombre similar de parlants als països de la UE i de l'espai Schengen. Cal tenir en compte que hi ha idiomes que només amb 300.000 parlants ja són oficials al seu estat i, en canvi, el català el parlen més de 9 milions de persones.

Segons Gasull, "a la Constitució espanyola no apareix en cap moment 'llengua catalana', ja que el català només és cooficial" i, a més, "això fa que es trobi totalment desprotegit". L'exemple més recent el trobam en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'ús del català. "La sentència estableix que no és obligatori conèixer el català depèn en quins àmbits i això passa perquè no és oficial de l'Estat", argumentà. "Per això mai no podrà tenir el mateix reconeixement que l'espanyol. Cal que un ciutadà a Catalunya tingui el mateix reconeixement oficial lingüístic pel que fa al català que un de Madrid quant al castellà".

L'Administració

A l'informe, per exemple, també s'ha comparat la presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües -Espanya, Suècia, Finlàndia, Bèlgica i Canadà-. "El català només apareix de manera testimonial al web del Govern espanyol, cosa que als altres països no ocorre". En el cas del del Parlament, "només hi apareix el castellà i alguna cosa en anglès". Així mateix, l'estudi inclou 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'Administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins l'Estat espanyol a desembre del 2009. Segons Gasull, "el Govern de les Illes té marge de maniobra en tot allò que afecta les seves competències, per exemple en política d'etiquetatge".

Ico_meneame Menéame Ico_delicious Delicious Ico_yahoo Yahoo Ico_tafanera Tafanera
18 opinions
Gmap_icon

Notícies relacionades

L'opinió del lector

Advertiment

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Opinions

AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Per Sor Tomaseta, fa dervers d'un any

Xisca, això no ès és mateix cas, perquè efectivament és castellà va néixer a castella, però a li diuen llengo espanyola, és a dir sa llengua per é conjunt de totes ses províncies espanyoles. Mentre que és català, valencià, mallorquí o balear, és occità, provençal, llamosí o com li gulges dir, però no va néixer a Catalunya. Ni València ni Balears han pertangut mai, a Catalunya.

D'altra banda, s'anglès que sa xerra a Nord-Amèrica va néixer a Anglaterra, lo mateix que és portuguès que sa xerra a brasil, va néixer a Portugal, per això és just que així sa digui.

Per lo que fa que Catalunya no vol fer cap imperi, han d'estar molt cecs per no adonar-se'n, que precisament, això és lo que pretenen aconseguir a través de sa llengo.

Aquesta va ser sa raó per lo que Mossèn Alcover, quand sen va adonar-conte de sa jugada bruta que li havien preparat, no accepta aquesta usurpació de sa nostra llengo i història, però, sa varen quedar amb més de set-cents noms de paraules exclusivament mallorquines, a nes seu diccionari català, moltes de ses quals ni tan sols les utilitzen en és seu vocabulari, ha això, sa pot dir robar només per fer mal. Qualsevol persona que tengui un mínim d'autoestima a sa seva cultura mai ho podrà aceptar. Per moltes de lleis que fahin, sa guerra encara no ha acabat.
Valoració:2menosmas
Per Xisca, fa dervers d'un any
Sor Tomaseta, està clar que el que a tu t'empipa és el nom de la llengua, això ja ho diu tot!! Pensa que els que parlen castellà i viuen a Andalusia o a La Rioja podrien pensar el mateix que tu, perquè la seva llengua és la castellana i no són de Castella. I aquest exemple serveix per a gairebé totes les llengües del món, un nord-americà parla anglès i no viu a Anglaterra, o un escocès... o un brasiler que parla portuguès i no viu a Portugal. El nom de la llengua només és una convenció. Els catalans no pretenen fer cap "imperi" amb els territoris de parla catalana, ni imposar res de res a ningú, no són dimonis! No entenc l'odi cap a aquella terra, ni a cap altra!
Valoració:-6menosmas
Per Sor Tomaseta, fa dervers d'un any
Per Ligeia, a n'Adolf no val la pena respondrerlí, es massa viu.

He dit que era un republicà perquè gairebé sempre s'associa a esquerra, igualment que s'associa que es que no acceptam que mos canviïn es nom de mallorquí pes català, mos associen amb sa dreta més radical. Efectivament amb això tens rao, tant uns com és altres poden ser de dretes o d'esquerra, per exempla: jo, sempre m'he identificat més de centre esquerra que de dretes, tot i que darrerament ni amb uns ni amb altres, sa política ja em fa oi.

. Jo no tenc estudis ni tan sols ès graduat escolar, ja que només vaig anar a s'escola fins es dotze anys, ara en tenc 73, però a Santa Maria del Camí, es nostros professors don Pep Estarellas i don Andreu Bestard que en pau descansin, mai mos varen obligar ha xerrar entre noltros en castellà, és més, generalment sempre mos donaven ses explicacions en mallorquí. Només és exàmens i dictats eren en castellà. Potser serà per això, que mai m'he sentit reprimit com diuen alguns.

Efectivament, darrerament se mos han aferrat molts de castellanismes, però no oficialment, com ho són es castellanismes catalans, com per axempla: pantalons de pantalones, buscar de buscar, brou de brou, testerrada de testerada, hematoma de hematoma, imbècil de imbècil, etcètera. És catalans a li fan un petit canvi o una accente i tot solucionat, per jo és català és com una variant més des castellà. Ès mallorquí genui, es molt més difenret des castellà que és català i més dolç.

Això que només fa 800 anys que sa xerram "català", mallorquí a Mallorca és sa versió des catalanistes, si això fos així, el Rei En Jaume quan va arribar a nes pantalà de devora sa Dragonera, no s'hagués entès amb so moro nadiu, que ara mateix no me'n record des seu nom, que segons ses cròniques del Rei, sa varen entendre perfectament sensa necessitat de cap traductor de la llengo àrab.

No tenc cap dubte que a Mallorca sa xerra una varietat de s'occità, provençal o romanse o com li vulguem dir, des d'abans de sa conquesta de Carlo Magno, no des de la conquesta d'Aragó. I això que noltros som catalans de Mallorca, és una altra fal.làcia, en sa conquesta es cavallers de procedència catalana només eren es 28% des total.

Però també estic d'acord que s'actual mallorquí, queda reduït a una curiositat folklòrica Balear. Estan engannt a sa gent descaradement, patrocinant comèdies mallorquines, però només son per riure's des mallorquí, amb obres com sainets, no amb obres serias. Per tant, és mallorquí genuí, esta sentenciat a mort. I es principals responsables són és polítics catalanistes mallorquins, que no donen per a més.

Valoració:11menosmas
Per Adolf Gisbert, fa dervers d'un any
Espanya, com sempre, fa tard a tot, i no per falta de ganes dels seus ciutadans més lúcids, sinó perquè alguns -potser massa- arrosseguen el llast de tradicions sàdiques antianimalístiques, el pes de l'església Catòlica, el record d'una postguerra amb fam i por... Amb la II República es va perdre tota possibilitat de ser europeus com els europeus de tota la vida. Massa tard. I continuem votant als de sempre seguint unes lleis contràries a la igualtat (sistema d'Hont). ¿Com hem de treure la mà del carabassí?
Valoració:-1menosmas
Per Ligeia, fa dervers d'un any
Jo també m'he equivocat: volia dir "nets" i no "nets" i al principi del text havia escrit: "No passis pena, Sor Tomasseta, que es podia entendre perfectament el teu text, se notava que era una errada de copiar i enganxar"
Valoració:-6menosmas
Per Ligeia, fa dervers d'un any

Pel que fa al llibre, el fet que l'autor sigui republicà no implica que no pugui ser anticatalà: Manuel Azaña va dir aquella famosa frase que calia bombardejar Catalunya cada 50 anys. L'odi cap a Catalunya no és exclusiu de la dreta ni de la dictadura.

Pel que fa a les prohibicions, se'ns va negar el dret a estudiar en la nostra llengua materna a ca nostra (li pots dir com vulguis, els llibres de texts generalment són edicions especials per a les Balears amb lèxic de les Illes) i això és molt greu. I no sé on vares estudiar però la meva padrina (que per cert no era precisament republicana) i ma mare me contaven que a escola rebien pessigades de les monges i càstigs per parlar entre elles en mallorquí. Això és prohibició i repressió.

D'altra banda, me sap greu contradir-te però tot i que hi ha castellanismes al català, també n'hi ha molts al mallorquí que es parla avui en dia, com "busón", "mansana", "pues", "bueno", “menos”... Si no els dius, enhorabona. De fet el meu model de català és el dels meus padrins, que parlaven un mallorquí ben genuí.

Quant a dir que parlar català és una moda, què vols que et digui, el català de les Illes es parla des de fa 800 anys, és una mica llarg com moda, no? El que va ser una moda va ser el castellà al segle XVIII entre la noblesa, just quan s'imposà el Decret de Nova Planta (per Felip V, rei Borbó) que prohibia l'ús del català en l'àmbit públic, una moda que per sort no s'estengué a les classes populars, fidels a la seva llengua pròpia. Aquesta traïció a la llengua materna només es generalitzà després de la salvatge repressió política de la dictadura, amb prohibicions que limitaven el català a l'àmbit familiar, arribada massiva de funcionaris monolingües en castellà, adoctrinament franquista sectari a les escoles (tenc llibres de text de la meva mare on els alumnes havien de memoritzar frases de l'estil a "Franco, caudillo de España por la gracia de Dios, liberó a la gloriosa nación española de la barbarie roja"), i mitjans de comunicació de masses únicament en la llengua de l'imperi, boom turísitic i arribada massiva d'immigrants castellanoparlants, una majoria dels quals no s'integraren lingüísticament perquè tenien al dictador del seu costat, etc.

Finalment, no té sentit dir que m'he imposat la meva veu o la meva alçada perquè no es pot imposar allò que forma part d'un mateix. De la mateixa manera no té sentit dir que s'imposa el català perquè és la nostra llengua pròpia, amb les diferents variants illenques. D'altra banda, hi ha molts malentesos amb paraules que la gent confon amb el barceloní i que per exemple són habituals a les altres illes (com "got", que s'usa a Menorca). I al Principat hi ha zones on es parla salat (amb l'article "es" i "sa"). Surt a Palma i compta quants de joves “catalanitzats” diuen “gos” o parlen amb l'article literari i quants de castellanitzats diuen “perro” perquè parlen només espanyol. I veuràs quina és la llengua que amenaça el mallorquí. Per cert, tenim el nostre estàndard balear, plenament acceptat per l'IEC, cosa que no podem dir del castellà, on la RAE només té un model d'estàndard (basat en el dialecte de Castella) per a totes les variants dialectals.

La suposada imposició del "català" (que la gent per ignorància confon amb el barceloní), només és un invent de l'espanyolisme que aplica allò de divideix i venceràs. Si retbutjam la unitat de la llengua, les variants de les Illes queden reduïdes a curiositats folkóriques d'àmbit local, sense accés a la cultura i als mitjans de comuniació, sense prestigi social i, per tant, més fàcils de fer substituir per l'estàndard castellà.

Per cert, enhorabona per transmetre el mallorquí als teus fills i nets. La majoria de "defensors" del mallorquí parlen castellà. Igual que els grans defensors del bilingüisme que, curiosament, no el practiquen mai perquè sempre xerren espanyol.
Valoració:-4menosmas
Per Sor Tomaseta, fa dervers d'un any
Per Ligeia, ara ho he corretgit es desastre que he fet abans, esper que ara ho entendras un poc millor.

Aquest tros es de un libre escrit per un republicà, res de lo que diu ho podràs debatre perque és sa veritat, per axempla, a jo en temps den Franco mai em prohibiren xerrar ni escriure en mallorquí, un altre cosa es que no l'ensenyaven a nes colegis, ni puta falta que faie, en sa fam que i havia no pensaven amb aquests dois. I voler argumentar amb extramistes sonats, és perdre es temps i sa llavor, com diuen no ha més sord que es qui no vol sentir ni més cec que és quí vo vol veure.

I jo d'espnyoliste res de res, ja podies esta orgullosa de poder xerrar és mallorqui tambe com jo, és meus fiis i
nets, que encara no estan contaminats des castallanismes des català, com estan sa majoria des profesors.

Ara sa moda és és català, lo mateix que ho va esser es caslellà en temps den Franco, que tots es botifarres com en Francisco Conrrado i Villalonga, que va esser és qui mos va imposar és Català, que tant ell com tota sa seva familia xarraven és castellà. I com apremi el feren es director jeneral de La Caixa de Catalunya a Balears, aquests son és venuts no jo..
Valoració:5menosmas
Per SorTomaseta, fa dervers d'un any
Sa varitat es que no se que putes he fet, com sempre ho sol copia a nes ratoli, per si asa primera no em surt com passa qualque vegada, com que no em sortia a ve tornat aferra i a sortit mesclat dues vegades.
Valoració:1menosmas
Per Sor Tomaseta, fa dervers d'un any
Aquest tros es de un libre escrit per un republicà, res de lo que ho podras debatre perque es sa veritat, per axempla a jo, en temps den Franco mai em prohibiren xerrar ni escriure en mallorquí, un altre cosa es que no le ensenyaven a nes colegis, ni puta falta que faie, en sa fam que havia no pensaven amb aquests dois. I voler argumentar amb extramistes sonats, es perdre es temps i sa llèvor, com diuen no ha més sord que es qui no vol sentir ni més cec que es quí vo vol veure.

I jo d'espnyoliste res de res, ja poddies esta orgullosa de poder xerrar és mallorqui tambe com jo, és meus fiis i
nets, que encara no estan contaminats des castallanismes des català com estan sa majoria des profesors. Ara sa moda es es català, lo mateix que ho va esser es caslellà en temps den Franco, que tots es botifarres com en Francisco Conrrado i Villalonga, que va eesser es qui mos va impAquest tros es de un libre escrit per un republicà, res de lo que ho podras debatre perque es sa veritat, per axempla a jo, en temps den Franco mai em prohibiren xerrar ni escriure en mallorquí, un altre cosa es que no le ensenyaven a nes colegis, ni puta falta que faie, en sa fam que havia no pensaven amb aquests dois. I voler argumentar amb extramistes sonats, es perdre es temps i sa llèvor, com diuen no ha més sord que es qui no vol sentir ni més cec que es quí vo vol veure.

I jo d'espnyoliste res de res, ja poddies esta orgullosa de poder xerrar és mallorqui tambe com jo, és meus fiis i
nets, que encara no estan contaminats des castallanismes des català com estan sa majoria des profesors. Ara sa moda es es català, lo mateix que ho va esser es caslellà en temps den Franco, que tots es botifarres com en Francisco Conrrado i Villalonga, que va eesser es qui mos va imposar és Català, que tant com tota sa seva familia xarraven es castellà. I com apremit el feren es director jeneral de La Caixa, aqusts son es venuts no jo. osar és Català, que tant com tota sa seva familia xarraven es castellà. I com apremi el feren es director jeneral de La Caixa de Catalunya a Balears, aquests son es venuts no jo.
Valoració:8menosmas
Per Ligeia, fa dervers d'un any
Evidentment, volia dir tres-cents anys.
Valoració:-11menosmas
AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Vídeos
Noticia relacionada.
Artà i Capdepera també arruixen José Ramón Bauzá
Publicada el 25/05/2012 per Antoni Pol a Part Forana
Noticia relacionada.
Actors i actrius de les Illes s'uneixen contra el tancament d'hospitals
Publicada el 25/05/2012 per Antoni Agüera a Polí­tica
Portada
DB2dBa001.pdf