Diògenes, un altre model d'urbanisme

El col·lectiu de regidors ecosocialistes Diògenes, integrat per Maria Orts (Capdepera EU-EV, Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra Son Servera), Pepe García (Pollença Alternativa EU-EV) i Virgínia Urdangarín (Capdepera EU-EV), es va desmarcar ahir del grup parlamentari del Bloc i va manifestar públicament el seu total rebuig del Decret Llei 1/2010 de 26 de març que permet atorgar llicències de construcció d'habitatges unifamiliars en urbanitzacions que no disposen de servei de clavegueram.

Model subdesenvolupat
Diògenes creu que el decret llei aprovat pel Parlament el passat 27 d'abril, que reobre la possibilitat de concedir llicències d'obra durant un període de dos anys en urbanitzacions consolidades com Formentor, el Vilà i Bonaire, representa "un model urbanístic propi de països subdesenvolupats perquè introdueix excepcions en la normativa urbanística vigent que exigia disposar prèviament de tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències".

Diògenes considera "lamentable el suport de l'esquerra i de l'ecologisme polític a aquesta mesura", que va sortir endavant en el Parlament amb els vots del PSOE, el Bloc i UM i l'abstenció del PP, que va considerar que s'envaïen competències municipals. "Pensam que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del sector nord, vinculada a forts interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació davant de la crisi", diu Diògenes. A això afegeix: "Si el que es vol és fomentar la creació de llocs de treball al ram de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis obligant-hi les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials".

Els regidors ecosocialistes recorden que aquests dies s'han fet públiques les dades d'un estudi de la UIB que revelen que a les Illes hi ha construïdes 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants. "Representa una mesura completament contrària al canvi de model suposadament assumit per les forces progressistes que s'hauria d'anar aplicant aprofitant la crisi actual. Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar pr un altre tipus de desenvolupament", indiquen.