De Santos romp a plorar i el judici se suspèn fins avui

De Santos davant el jurat en el segon dia de judici. Foto: M.À. Cañellas

L'exregidor d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos rompé a plorar ahir a darrera hora durant el judici en què se l'acusa de malversació de doblers públics per valor de més de 50.000 euros. De Santos, que durant tota la jornada va rebre l'afectuós suport del seu germà, no aguantà la pressió i s'enfonsà quan l'advocat pronunciava les conclusions del judici. El Ministeri Fiscal acabava de rebaixar, de cinc a tres anys i mig, la pena de presó que li demana. Els plors de De Santos davant el jurat popular dugueren el president del Tribunal, Carles Izquierdo, a fer un recés. En la represa del judici, cap a les vuit de l'horabaixa, el misser de la defensa, Josep Ignasi Herrero, sol·licità "la suspensió de la sessió per esgotament psicològic". El jutge li ho concedí i avui el judici continua amb la lectura de les conclusions per part de la defensa i la darrera paraula de l'acusat De Santos. Després, el jurat es reunirà per deliberar la sentència.

El fiscal, en l'escrit de conclusions definitives, hi introduí canvis i sol·licità una pena de tres anys i sis mesos de presó per a De Santos, a més de la inhabilitació absoluta per vuit anys. El fiscal Joan Carrau manté l'atenuant de reparació de danys i hi inserí una nova modificació pel que fa als doblers de la malversació. "S'amplia a 52.000 euros sense perjudici que una part han estat retornats", afegí. Carrau no considera ni l'atenuant de confessió, ni el d'addicció. Per la seva banda, la defensa també ha variat la pena i hi ha introduït, conforme a l'article 433, "una multa de sis mesos a raó de tres euros diaris i inhabilitació per mig any". Josep Ignasi Herrero va impugnar alguns documents nous aportats pel fiscal, però el magistrat Izquierdo els va admetre en la causa perquè durant el judici s'hi ha fet referència.

En relació a l'atenuant per addicció, clau en aquest judici, Carrau afirmà que "l'acusat menteix". Al·ludí al perit de la defensa, el doctor Carrasco, i expressà la seva conformitat quan aquest va dir que "un dependent de les drogues, quan comet fets delictius per comprar drogues, sí que s'ha de valorar com a atenuant perquè no té control de la seva voluntat". En canvi , afegí Carrau, "si els doblers públics s'han gastat en sexe, no té per què ser un atenuant". El fiscal indicà que "si aquest senyor roba per gastar-se els doblers de la targeta municipal en gresques i festes no s'hi ha d'aplicar l'atenuant d'addicció". A més, assenyalà que a Casa Alfredo "hi havia jacuzzi, artefactes sexuals i gens de droga".

La comunió de la filla

Carrau es referí al que deien els perits i apuntà que perquè "hi hagi atenuant de droga ha d'existir la necessitat de comprar-ne", i això no queda demostrat enlloc. Digué que, entre d'altres coses, els tiquets, les proves, demostren que el que es va pagar va ser "la comunió de la seva filla i no droga", encara que més tard ho tornàs. El ministeri fiscal va admetre l'addicció a la cocaïna de De Santos però no que existeixi base per considerar l'atenuant de drogoaddicció.