Biel Massot i Muntaner: "Tots som fills d'una època, d'unes servituds i d'uns condicionants"

Biel Massot i Muntaner és un Gran Reserva marratxinera del 1957. Les seves activitats van des de la premsa escrita, radiofònica, digital, fins a treballs en docència, edicions, música, fotografia i investigació. El 1981 creà la revista Pòrtula, a partir del Grup d'Esplai "Focs i Olles", de Pòrtol, del qual feia part i n'era cofundador. El seu personatge de referència és el gran mestre Bach. Té el corpus complet de la seva obra, en dues edicions diferents, endemés de moltes versions puntuals de re-creadors que hi han aportat elements propis. El 1985 -Any Europeu de la Música- viatjà des d'Eisenach fins a Leipzig resseguint la majoria de ciutats alemanyes on el compositor va viure i treballar i, de tot allò, sorgí el quadern "Rere les passes de Bach", que fou publicat per capítols a Pòrtula. És lector d' assaig, d'històries de l'activitat humana i els diferents sabers però, sobretot, l'engresca tot allò relacionat amb la paraula escrita: llibres, impremptes, arxius, el disseny d'una lletra o d'una biblioteca sencera. A més de dirigir el programa "Amb P de Pòrtula" a ràdio Marratxí, actualment el·labora un llistat de les persones que han tingut relació amb aquest terme al llarg de la història. "Ja fa estona que em bull fer una "Marratxipèdia", diu. "Tenc prou material per iniciar-la i tot és decidir-me a donar la passa".

-Què hi ha dins vós, d'espanyol?

-Això és començar fort, estimat germà. Tots som fills d'una època, d'unes servituds i d'uns condicionants. El tema del D.I., com el lloc de naixement, no és més que una circumstància puntual, geogràfica, en molts aspectes fins i tot anecdòtica. A dintre? El blanc més absolut.

-La revista Pòrtula fou una manera de conrar la pàtria o de conrar aspiracions pròpies?

-No sé perquè planteges la pregunta en passat. Pòrtula existeix; és cert que no surt en paper, però té una sèrie de ramificacions digitals i una de radiofònica i, en conjunt, és una mescla de tot el que planteges. Hi ha coses que no conres de forma directa, conscientment, però surten així perquè és el que sents i el que vius.

-Estic emprant el terme "pàtria" amb lleugeresa?

-Es tracta d'un concepte molt especial, molt personal, diria. Ja he comentat que en molts d'aspectes ho consider anecdòtic. Pots posar-te trascendent i plorar per les glòries passades o somniar en un futur esplendorós. Curiosament, hi pot haver tanta gent com percepcions diferents del tema. No em preocupa de més.

-Els mallorquins alguna vegada hem estat mallorquins?

-La pregunta és més bona del que podria ser la resposta, però diria que no. Quanta gent no s'hi ha romput les banyes, rere el tema. I no ha quedat mai clar ni, segurament, hi podrà quedar; hi ha massa elements distorsionants.

-Qui ha estat el mallorquí més gran que ens ha donat la història?

-Jo diria que és Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, per la seva genialitat i el seu pensament obert, avançat i sobre tot universal.

-Per què els mallorquins no presumim mai d'un Raimon Llull, però sí d'un Rafel Nadal?

-És molt possible que sigui per una simple qüestió d'ignorància. De tota manera, la gent que superàs aquest estadi, podria valorar perfectament ambdues persones, cada una al seu nivell; no es tracta de camps incompatibles.

-Com va nèixer la vostra passió per Bach?

-A poc a poc te n'adones que es tracta d'un músic que té multitud d'elements excel·lents, que t'arriben i t'omplen. De tota manera vull dir que valor moltíssim altres compositors -i compositores-, molts d'ells amb aspectes que els fan únics i atractius.

-Quins trets del personatge vos provoquen aquesta admiració sense límits?

-És un tema musical, de concepció sonora, de sensibilitat creativa i de genialitat artística. És destacable la seva immensa capacitat, no només de creació, sinó de treball. A nivell de biografia quotidiana és una altra cosa, molt més assequible, més humà, amb tot el que això comporta de fallides i defectes.

-Amb els pas dels anys, la vostra escala de valors segueix essent la que era?

-Amb més o menys variables, sí. Canvies coses però, sobre tot, en prioritzes d'altres. El camí de la vida -amb tota la complexitat que això suposa- marca l'ordre que arribes a establir.

-En la consecució dels vostres projectes, hi entra la mà d'un déu?

-Ho puc comparar al concepte de Pàtria... Són coses d'àmbit personal que, en gran part, ens han estat transmesses de forma generacional... Després, les voltes de la vida fan que estiguin més amunt o més avall dins l'escala de valors. Tampoc no em preocupa gaire, vaig fent amb tots els respectes.

-Quin és el desig més fervent que teniu en aquests moments?

-No sóc persona de desitjos únics. I això és una gran sort, perquè moltíssimes coses de la vida i del nostre món m'atreuen i em permeten assolir constantment una determinada sensació de felicitat. Però gràcies per demanar-ho.