Sergi Roig: “Allà on mors, allà quedes”

Va néixer a Tomsk, a la Sibèria central (hiverns a 45 sota zero i estius a 40 graus positius), un mes de juliol de fa quinze anys i els seu pares, amb problemes amb l'alcohol, en veure que tenia les cames a l'esquena per haver nascut amb l'espina bífida, l'abandonaren al carrer. La Policia els tancà a la presó i Sergi quedà en un orfenat. Quan tenia dos anyets, Sebastià Roig, exbatle de Campos i president de l'ONG Infants del Món, el va veure en una de les habituals visites a institucions russes d'acollida. Es posà a plorar i va prendre immediatament una secreta decisió. En arribar a Mallorca comentà els seus sentiments a la seva companya, Queta Alzamora, i tots dos decidiren adoptar-lo. Mesos més tard, quan Sergi arribà a Mallorca, començà un rosari d'operacions i tractaments, fins que no hi va haver més remei que tallar-li les dues cames i intentar que empràs una pròtesi; però la cosa no marxava, així que Sergi s'acostumà a desplaçar-se sobre els braços a una velocitat increïble. Actualment cursa estudis de segon d'ESO a l'institut de Campos i, en les hores lliures, juga al World of Warcraft.

-Quines matèries vos interessen més?
-El teatre i l'educació física, perquè la resta, les matemàtiques i les socials no m'agraden gaire.

-Si vos regalassin un viatge, tot pagat, a quin lloc del món vos agradaria anar? A Rússia?
-Si he d'anar a Rússia, ha de ser amb mon pare. Ell em va prometre una vegada que hi anirem quan tingui divuit anys. I ho estic esperant.

-Coneixeu gent d'allà?
-No, només un nin que és adoptat, com jo. De vegades xatejam.

-Quin temps passau davant l'ordinador?
-Els caps de setmana, dues hores. I entre setmana, una hora i mitja. Després me'n vaig a fer els deures i, de vegades, si els acab aviat, els meus pares em donen un quart o vint minuts més.

-I els escacs?
-Mon pare m'hi va enganxar. A l'estiu, de vegades sortíem a la terrassa i jugàvem. Per sort li vaig guanyar dues vegades. Després ell ja es posà les piles i començà a fer l'"escac i mat"... ben "mat".

-Sou religiós, teniu la idea d'un déu, vos han explicat tot això?
-A mi em varen dir que en àrab o en qualsevol classe de llengües, déu és el mateix. Déu, només n'hi ha un i és el mateix pertot arreu, en diferents idiomes i amb diferents característiques.

-Creis que hi ha alguna cosa després de la mort?
-Pens que quan mors s'ha acabat la teva vida i que allà on mors, allà quedes.

-Però hi ha una altra vida?
-Jo crec que no, fins que no es demostri el contrari. Ningú no ho sap. Què hi ha després de la mort? Potser la fosca, potser allò del túnel amb la llum al final... I a les portes, Sant Pere! (Riu)

-Com passau el temps?
-A l'hivern la Ràpita és un poc avorrida; en canvi l'estiu és diferent. En bon matí m'aixec, em pos el banyador i me'n vaig al trampolí, amb uns amics. Ens tiram a l'aigua, a la Penya Alta. Després qued amb ells i els vespres feim una volta per la plaça i ens contam la vida. Ens avorrim tant, que ens contam la vida.

-Com pot dir això un jove de quinze anys? No parlau de política, de les amigues, de música, de films? O només es parla de festes?
-Parlen d'allò que han de parlar els joves. De política, no. De vegades, d'allò que ha fet el Barcelona, d'una festa que els va agradar...

-Com vos sentiu amb això que vos ha tocat viure, el fet de no tenir cames i d'estar com estau. Què en pensau, d'aquesta situació vostra?
-Home, al principi m'enfadava molt quan em miraven. Em feia ganes de dir "pensa-ho tu, si estiguessis com jo...; si jo et miràs d'aquesta manera, què sentiries?" A mi m'agradaria dir-los això, als nins que em miren, però mu mare i mon pare ja m'ho diuen: passa d'ells. Es cansaran, si no els feim cas". Després m'hi he anat acostumant. I els meus amics d'ara s'hi han anat avesant.

-Ells ho comprenen? Són bons amics, en aquest sentit?
-Sí, sí! M'ajuden, m'ajuden.

-Vos han fet moltes operacions, vos han punyit pertot arreu, però sempre estau de bon humor. Com ho aconseguiu?
-Mon pare i ma mare. Des que em varen adoptar vaig passar tot tipus d'operacions i ells sempre estaven devora jo. Mai no s'han separat de mi. Sempre m'han cuidat. Per part d'ells tot han estat coses bones.