Xavi Canyelles: “A Espanya, la nació gran hauria de respectar les nacions més petites”

Va néixer de costat -potser com a premonició d'una futura vocació d'humorista- el 13 de desembre de 1976. Es preparà com a il·lustrador i dissenyador gràfic. Al mateix temps començà a interessar-se en temes de naturalisme i dirigí la seva atenció cap al món dels insectes, sobretot dels escarabats. El fet de dibuixar retrats i situacions humanes, combinat amb un sentit de l'humor innat, el dugué a una actitud caricaturitzadora que amb el temps desembocà en un espectacle d'humor que ha professionalitzat com a activitat complementària.

L'hem vist a la televisió fent imitacions i monòlegs, i el podem sentir encarnant Jaume Matas, Rafel Nadal, Matias Prats i la duquessa d'Alba, entre d'altres, a Gabinet de crisi (IB3 Ràdio), espai dirigit per Felip Palou i Sergi Marcos, en el qual es fa una dissecció de les realitats illenques amb implacable sarcasme. Li agrada el cinema fantàstic, la comèdia clàssica i els llibres de divulgació científica. Veu el futur totalment globalitzat, un món on tothom farà el mateix, en una naturalesa on el clima, les espècies animals i la vida vegetal tendiran a homogeneïtzar-se cap a una tropicalització generalitzada, impulsats pel canvi climàtic.

Com estructurau el vostre espectacle? Hi cercau l'estètica, l'exactitud de les imitacions o el missatge de fons? Hi ha crítica social?
No crec que sigui crític exactament. Em limit a agafar característiques dels personatges i barrejar-les amb la imitació de la seva veu i una mica de vestuari, però no amb la intenció de ficar-me amb res en concret.

Per què no feis crítica dura? Minvarien les contractacions?
No, no és per això. És perquè m'agrada així. De vegades pots fer un personatge que no diu coses que tinguin a veure amb ell mateix, que parla d'altres temes.

Però si ara us haguéssiu de posar a dir les coses clares, en quines qüestions entraríeu?
El futbol, per exemple, aquest fenomen de bogeria del futbol. També els nacionalismes, perquè una cosa tan fàcil, mira com la compliquen. Igualment entraria en el món de la tele i d'altres mitjans que tenen la humanitat controlada, dominada i, a més a més, amb molt de mal gust! Així mateix caldria tractar temes com la seguretat social i el dia de l'orgull gai, d'una manera ben feta. I divulgar una caricatura dels polítics, que antigament eren gent que tenien estudis i avui dia el més colló del poble és el batle o el president d'una institució.

Esmentau els nacionalismes. Són justificables sota el punt de vista d'un biòleg, d'un naturalista com vós?
Bé, l'humà és un animal territorial que viu en grups socials jerarquitzats: militars, oficines, famílies, fins i tot entre dos amics sempre n'hi ha un que domina l'altre. Defensam el nostre territori per damunt de tot i envaïm el dels altres per integrar-lo en el propi, com varen fer Jaume I, Cristòfor Colom i tants d'altres. Sempre hi ha una expansió colonitzadora que neix a ca nostra i llavors ve la nostra partió de terra, el poble, la ciutat, la regió...

I què implica aquesta progressió?
Que en tot això hi resideix l'esperit de nació, que conjumina allò que és nostre: el menjar, la cultura pròpia, els balls, els costums, la nostra gent, la manera de ser. Però què passa? Que hi ha subterritoris dins territoris i els grans es mengen els petits. A Espanya, per exemple, la nació gran hauria de respectar les més petites, saber que hi ha diferents cultures, històries, llengua i maneres de pensar. Perquè quan el peix gran s'imposa es vesteix amb un supernacionalisme que provoca que els nacionalismes més petits es radicalitzin. Això és el que fa "la gran nació".

Veis canvis interessants en un futur immediat?
És curiós, perquè es parla molt de nacionalismes avui dia, però la tendència del món és a ajuntar-ho tot, així que segurament un dia Europa serà com els Estats Units. La globalització es dóna també sobre molts factors naturals. Per exemple, amb el canvi climàtic la tendència és que tot el món acabi tenint un clima subtropical semblant, gairebé sense estacions. I també les espècies, tant vegetals com animals -dit grosso modo- aniran sent les mateixes pertot arreu. Aquí ja tenim lloros, cacatues, formiga argentina i, mentrestant, les espècies nostres estan desapareixent. I desapareixeran. De fet, tota la fauna dels Pirineus ja no té cap feina; són les restes de la darrera glaciació. Ja no tenen cap funció perquè estam en plena "tropicalització".

En quins aspectes notau més la globalització?
En el menjar, per exemple. Arribarà un dia que en el món desenvolupat els humans menjarem, més o manco, les mateixes coses. Tothom consumeix sushi, kebab, pizza... I un altre element de globalització importantíssim és, naturalment, internet, que ens uneix a tots.

Fins no fa gaire estàvem setmanes per viatjar a llocs que ara s'assoleixen en un parell d'hores; ens comunicàvem per sistemes lents com la carta o el telegrama. Ara tot és immediat. Això és positiu?
No. Anam massa aviat, no tenim temps per pensar quasi res. Abans la gent meditava les cartes que escrivia, però avui dia, amb un atac d'eufòria, envies un mail i pots acabar barallat durant tota la vida. És amb tot. L'atenció mèdica, l'educació, els jocs dels infants... les feines, totes són urgents i "per ahir". Tot és massa ràpid i precipitat.

La ment humana ha evolucionat en proporció amb el seu camí biològic?
Tenim moltes sofisticacions, però interiorment som el mateix animal que el neandertal: menjar, dormir, procrear, el territori i les cries, amb tota una sèrie d'instints en vigor.

Com canalitzau aquestes idees en el vostre humorisme? Quins temes us inspiren més?
Tots. A qualsevol persona li pots treure un vessant còmic, però la millor pedrera és la realitat del dia a dia, allò que és quotidià. Les escenes al supermercat, les festes de poble, els pacs d'urgències, els personatges de cada lloc... Hi ha arquetips boníssims!