Partly cloudy
  • Màx: 17°
  • Mín:
11°

30 anys de salvem Es Trenc

La idíl·lica platja del Trenc és un referent del turisme de la nostra illa, les seves aigües cristal·lines, les seves dunes, els quilòmetres de costa verge són tot un referent per a tot Mallorca. Això avui, dia 22 de juny de 2008, és una realitat, però la història hagués pogut ser diferent, molt diferent, i tal vegada avui hauríem de parlar de la presentació del projecte de reforma de la primera línia de les Covetes.

El relat d’aquesta història està farcida d’amenaces, de cotxes cremats, de manifestacions i contramanifestacions i el fet que, després de més de vint-i-cinc anys, qui aleshores era president del Govern, Gabriel Cañellas, a dia d’avui no ens en vulgui parlar del tema vol dir alguna cosa. Cal remuntar-nos a final de la dècada dels 70, quan la maquinària urbanitzadora s’havia fitat com a objectiu la zona del Trenc i el Salobrar.

Tot s’inicià el 21 de maig de 1978, aquell dia unes 500 persones es manifestaren a la mateixa platja per oposar-se a la construcció d’un bar restaurant sobre les dunes i així va néixer el lema "Salvem el Trenc". De llavors ençà hi ha hagut molts esdeveniments entorn d’un paratge inigualable en tot el món. I que al llarg d’aquests 30 anys no ha quedat al marge de continus intents urbanitzadors. El 1980 l’Ajuntament de Campos tramitava un projecte d’urbanització de 6.000 habitants, un projecte que incloïa un camp de golf. A les eleccions del 1983 el Trenc va estar a primera línia. En aquells anys Mallorca vivia les primeres manifestacions a favor del territori i s’aconseguí la protecció de la Dragonera.

Guillem Mas, que era batle de Campos en aquell moment, assenyala avui que "els campaners sentíem enveja, tota l’Illa vivia del turisme i nosaltres podíem urbanitzar una mínima part del Trenc, només una de les 15 o 16 famílies que hi tenien terreny ho havia venut, i crec que la urbanització era modèlica. Allò que es deia per Campos era que el turisme duia les vaques a passejar per Campos i les munyia a casa seva, i encara ara passa el mateix".

La decisió es cuinava a Ciutat, Cañellas i Albertí havien signat un pacte de govern, però UM, com assenyalà Albertí, "només havia posat una condició a AP, que era llibertat en matèria d’ordenació del territori i cultura". I així fou com els nacionalistes s’uniren a la resta de forces d’esquerra en el Parlament i s’aconseguí la protecció del Trenc.

Els diaris
"La premsa aleshores no sabia ni una quarta part del que passava", diu l’exbatle. I Miquel Rayó, qui era president del GOB, reconeix que la força exercida sobre la premsa per conscienciar la societat mallorquina fou molt important.

I així, repassant l’hemeroteca, veiem com a principi dels anys vuitanta el Trenc era al carrer. Mas assegura que abans de tot aquest trull "sols els campaners i quatre pobles de veïnat coneixien el Trenc". Però avui Tomeu Penya encara no ha cobrat el concert que féu a les festes de Campos i on cantà Es Trenc, i el batle s’aixecà i se n’anà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa mes de 8 anys
Molt interessant el que diuen els "protagonistes" a la versió en paper de la noticia. Tal vegada ho haurieu d'haver penjat.
Valoració:-1menosmas
Per AMH, fa mes de 8 anys
Com volem que vengui el turisme de qualitat, si oferim un turisme per a bebedors de cervesa, si passam la maquina que lleva l'alga , l'alga que manté l'arena a la platja, i quan fa falta arena es fan extraccions que acaben de matar la posidònia, on precisament es genera l'arena ... bé es trnaca el cicle natural....

La get que va al trenc no cerca xiringuitos ni massificació, per això hi ha Magalluf... quan això s'arribi a entendre, pot ser serà massa tard!
Valoració:-1menosmas
Per AMH, fa mes de 8 anys
Voleu dir que està salvat??? realment l'allau de gent els estius, les cases a mig fer de ses Covetes (quan les tomaran???), i la màquina trituradora que passa cada dia per fer neta la platja, els xiringuitos, i els milers de cotxes aparcats a parquings i carreteres... la veritat, jo ja no hi vaig perque em fa pena!

és una qüestió de model, el turisme massiu acaba per matar el turisme, i de retruc matarà el trenc!

Les illes acabaran passant de moda per manca de visió... cal un canvi de model, lentament però s'ha de canviar de model... i això passa per renunciar definitivament a la construcció i al turisme massiu!

Cal reconvertir la platja de Palma i la de Muro per recuperar el verd, si no no hi ha futur!!! això ho ha d'entendre tothom, fins i tot els exbatles i exdirigents peperos!!!

o no?
Valoració:2menosmas
Per Banyista, fa mes de 8 anys
S'assolit molt, moltíssim, però l'hem salvat? Recordem que és una platja massficada, que retrocedeix front a la mar (basta mirar on estan ara els nius d'ametralladora respecte a fa uns anys) on les zones de parasols i gandules creixen any darrera any, i els mateixos concessionaris es queixen de que no els lleven prou bé "l'alga", que protegeix l'arena.
Si no es regula l'accés, Es Trenc sucumbirà al propi èxit.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris