Reial Acadèmia: aforament complet?

Pareix que no quedin cadires buides a les reials acadèmies, almanco, perquè s'hi asseguin dones.
Ara, aquesta casta d'entitats, vinculades a la cultura i als estudis superiors, estan absolutament copades per homes. A més, la situació és repeteix tant a l'Arxipèlag com a les acadèmies estatals. Un bon exemple és la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Illes balears. Creada l'any 1831 i presidida actualment per Alfonso Ballesteros, tan sols un dels seus 24 membres és dona. Es tracta de Juana M. Román Piñana i la seva presència assoleix un 4,16% de representativitat femenina.

L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Balears també disposa, exclusivament, d'una membre del sexe femení. Ella és Isabel Tapia Fernández i compleix amb un 5,55% de la quota de dones.L'Ateneu científic, literari i artístic de Maó, que l'Administració Central reconeix com a Acadèmia homologada, presenta unes ràtios més bones. És que la seva junta directiva (no consten acadèmics numeraris) és formada per quatre dones i desset homes. Hi ocupen, idò, el 19,04%. La situació no és gaire millor, en canvi, a la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Tampoc no ho és a la recentment constituïda Acadèmia de la Gastronomia de Mallorca, que dirigeix Joan Gual de Torrella.

Aquesta desigualtat de gènere camina en línia amb la que s'observa en l'àmbit estatal. L'exemple més clar es troba, precisament, a la institució més cèlebre de l'Estat: La Reial Acadèmia Espanyola (RAE). És tan cèlebre que ni tan sols necessita especificar en la nomenclatura la ciència que estudia. Bé, és la llengua castellana, i per tant hi predomina el col·lectiu d'escriptors. Una vegada més, però, el que compta és la ploma masculina. Noms il·lustres com Javier Sampedro, Javier Marias i Antonio Muñoz Molina ocupen una de les 43 cadires de l'acadèmia. I d'aquestes 43, només tres són per a dones.

Ana María Matute en fou l'avantguardista, qui obrí la primera escletxa en accedir a la cadira K, l'any 1998. La seguirien Carmen Iglesias (cadira E, el 2002) i la científica Margarita Salas (cadira I, l'any 2003). Resultat? Suposen el 6,97% del total. I les arts? Similar. La Reial acadèmia de Belles Arts de San Fernando només dóna cabuda a dues acadèmiques numeràries d'entre 61 (3,27%): Teresa Berganza (1995) i Carmen Laffón (2000). Els seus companys? José Luis Borau, Rafael Moneo, Gutíerrez Aragón, Alberto Schommer...

‘Il·lustres' companys

A la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals, la ràtio és encara més baixa (2,27%): una dona d'entre 44. A més a més, és Margarita Salas, qui també integra la RAE. Respecte a les Ciències Morals i Polítiques el percentatge és de 2,63, corresponent a la presència d'Adela Cortina. Té l'honor de compartir institució amb històrics demòcrates com Fraga Iribarne, monsenyor Rouco Varela i Marcelino Oreja. Encara la proporció és inferior a la institució corresponent de la Medicina (2,12%), on sí destaquen homes com Federico Major Zaragoza. Es veu que no hi ha bones metgesses en l'àmbit acadèmic. Ara bé, el pemi gros se l'endú l'Acadèmia estatal de Jurisprudència i Legislació. Cap dona. Zero. En contraposició, caldria destacar els seus homòlegs de Farmàcia (9.30%) i Història (8,57%). Tampoc no n'hi ha per tirar coets enlaire.