Memòria Històrica aposta per il·legalitzar Falange i Manos Limpias

Oliver creu que la recusació és "un nou front de lluita per la memòria". Foto: Teresa Ayuga

Memòria Històrica creu que cal il·legalitzar Falange i els pseudosindicat Manos Limpias. De fet, amplien aquesta necessitat a tot el grapat de grupuscles d'orientació feixista. "Realment és un despropòsit", diu Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria Històrica de Mallorca. Les dues entitats han recusat el jutge Baltasar Garzón per "prevaricació" en la causa oberta pels crims del franquisme. També ho ha fet el magistrat dretà Luciano Varela. És per això que Memòria Històrica acaba de querellar-se amb el jutge Luciano Varela pel mateix motiu: prevaricació. "Una altra cosa és que ens l'acceptin a tràmit, cosa que dubt", confessa Maria Antònia Oliver.

I és que la Justícia funciona amb una "doble moral" quan es tracta dels crims del franquisme. Oliver ho explica així: "No és que el nostre recurs no estigui ben fonamentat -que ho està-, sinó que intentaran cercar la via judicial per aturar-lo". Primer de tot: Què és prevaricar? Oliver ho explica així: "És quan un jutge pren una decisió o inicia una investigació essent coneixedor que no és justa". I com ha prevaricat el jutge Varela? "Ha imputat un ciutadà tot i saber que la investigació que emprenia -la de Garzón- s'ajustava al dret". El jutge Varela i bona part de la judicatura -la dretana- pensen que sí hi han motius per imputar Garzón, ja que vulnera la Llei d'Amnistia de l'any 1977.

Llei d'Amnistia del 77

Per Memòria Històrica, en canvi, consideren que obrir una investigació pels crims franquistes sí s'ajusta a dret. I per què? Maria Antònia Oliver explica la visió de l'entitat. "Una llei d'Amnistia tan sols pot amnistiar qui ja ha estat jutjat, empresonat o condemnat". Per tant, la Llei del 77 té efectes sobre els presos polítics sorgits sota la dictadura franquista. "I sí hi hagués presos franquistes, també els afectaria. Ara bé, no és pot amnistiar allò que no ha estat condemnat". Els recuperadors de la memòria utilitzen, idò, un raonament de lògica. Ara bé, encara tenen un Pla B. "Tot i que acceptassin que l'amnistia també cobreix el bàndol feixista, els seus delictes entren dins la categoria de 'Crims contra la humanitat" i la Justícia internacional els tipifica com a imprescriptibles. Per tant, es pot obrir causa en qualsevol moment de la història, hagin passats els anys que sigui.

En tot cas, insisteix Oliver, "les lleis no són intocables". De fet, els països sud-americans són exemple de com derogar legislació com la llei de Punt i final i llei d'Obediència debida (Argentina). Avui mateix es presenta a Buenos Aires una demanda internacional per obrir judici a la dictadura franquista per l'assassinat de dos ciutadans de nacionalitat argentina. "La veritat és que emociona veure aquesta solidaritat entre països", diu Oliver. I és que, parafrasejant Ernesto Che Guevara, la Justícia internacional ha tornat "la tendresa entre els pobles". De fet, el jutge Garzón donà un suport importantíssim a les víctimes de la dictadura argentina. "I ara, des d'allà volen ajudar Garzón en aquests moments", comenta la presidenta de Memòria Històrica. Ara bé, el jutge Garzón és tan admirat com odiat, depèn de qui opini. No cal oblidar les razzies polítiques organitzades contra polítics bascos.

"Ha estat l'únic jutge"

"En som conscients, però nosaltres no defensam la seva figura, sinó els seus actes concrets. I la realitat, ara per ara, és que és l'únic jutge que ha gosat obrir la causa i donar-nos suport", defensa Oliver. La realitat, actualment, és que el jutge Baltasar Garzón es carrega tres imputacions que el poden inhabilitar de per vida en la Magistratura. I si la dreta judicial el deixa fora de lloc, "podria ser el silenci final per a les víctimes de la dictadura". Però Oliver no queda en silenci.