La mirada feminista somia tomar el mur

No fa tant de temps que la dona, formalment, no era igual que l'home. Més aviat diferent, si més no inferior. La mateixa Maria Antònia Munar, presidenta del Parlament de les Illes Balears, ho denuncià en la inauguració de la XIII Universitat d'estiu d'estudis de gènere. "He de xerrar en primera persona -declarà en el seu parlament, dilluns passat a l'auditori de la Facultat de la Riera.- Vaig estudiar dret en aquesta casa. I aquí ens ensenyaven que la dona havia de demanar permís al marit per obrir un compte al banc". Munar, fins i tot, parlà de docents concrets: "Com no he de recordar el senyor Ramis -professor d'aleshores- i les seves lliçons de dret canònic?", es demanava la presidenta de Parlament. Per sort, la institució que dirigeix la rectora Montserrat Casas s'ha modernitzat.

El raonament i el valor de les ciències són ara allò que encapçala el coneixement a la UIB. Paradoxalment, la mateixa aula que recordava Maria Antònia Munar com a escenari de discriminació acull ara unes jornades sobre el futur del feminisme (o dels diversos feminismes). Un darrer record de la líder d'UM és que "el primer any que es realitzà aquest curs, tan sols hi havia un home a la sala. Però avui -dilluns passat-, hi són nombrosos".
Efectivament, els homes s'han posat a roda del moviment feminista. Com si d'una costa del Tour de França es tractàs, el al·lots s'han afegit al grup gran de destacats en aquest camí cap a la igualtat.

La mateixa directora de l'Institut Balear de la Dona, Lila Thomàs, hi posava un accent optimista: "En tretze anys de jornades, podem dir que hem arribat a la preadolescència". Ara arriben els canvis de la vida, vingué a dir. No sense matisar-hi, però, que el camí és llarg. "A l'Europa actual on vivim, les estadístiques reflecteixen que entre el 20 i el 25% de les dones han estat o seran maltractades en alguna ocasió durant la seva vida". A més, un 10% ha patit abusos sexuals. No hi ha marge, idò, per a l'eufòria desbocada.

Justícia universal

Entre les conferències que s'han pronunciat a la Riera, cal destacar-ne la titulada Violència de gènere en els conflictes armats, impartida per les professores de la UIB Margalida Capellà i Catalina Escarrer. La sala vibrà, emocionada, recordant les agressions sexuals contra les dones a Bòsnia-Hercegovina i a Ruanda. La jurisprudència emanada del Tribunal Penal Internacional (TPI), com també el Conveni de Ginebra i la seva plasmació en la legislació espanyola (criticada pels assistents), fou l'àmbit d'estudi. José Ricardo de Prada, premi Nacional de drets humans 2007, va ser un participant d'honor en la sessió. De la mateixa manera, hi sobresortí el col·loqui amb Daniel Leal González, antropòleg i membre del grup d'homes per la igualtat Hombrecitos de madera.

"Món indesitjable per néixer dona!"

Arribà a Palma per inaugurar la Universitat d'estudis de gènere i deixà l'alumnat ple d'inquietuds. Quin futur espera el feminisme en un món globalitzat? Amelia Valcárcel (Madrid, 1950) és una cèlebre filòsofa, catedràtica de filosofia moral i Política de la UNED i, des de fa dos anys, membre del potent Consell d'Estat.

El consell al qual pertanyeu -que emeté un dictamen contrari al matrimoni entre homosexuals- és percebut com a molt conservador...
Jo no hi estic d'acord. No hi ha cap majoria política en un sentit ni en l'altre. Bàsicament, feim transposicions de directives europees.

És Zapatero el primer president feminista?
És el primer que s'hi ha declarat. En tot cas, amb Adolfo Suárez s'assolí el divorci i amb Felipe González la despenalització de l'avortament. I arribà Aznar, de qui continuu sense entendre la seva defensa de la "dona dona".

S'acaba de celebrar el primer Alarde d'Irun sense incidents en deu anys. Hi arrela, el missatge feminista?
És una festa i són els bascos els qui s'hi han de decidir. Mirau, em pareix gairebé més greu que les dones no puguin ser clergues, i no pas que no puguin prendre part d'aquella desfilada. I no veig manifestacions a les esglésies per aturar aquesta discriminació.

França debat seriosament la il·legalització del burca...
Bé, pareix que se'n plantegen la prohibició al carrer. I ja han legislat en aquest sentit els països nòrdics, la sempre tolerant Holanda... Europa és un pont de formes socials divergents entre si i de cap manera no és tolerable el burca al carrer. És un conflicte senzill, perquè l'Estat pot argumentar que tothom ha d'anar pel carrer d'una manera recognoscible, sense màscares, i ja està. Ara bé, no tindria inconvenient que se celebràs un dia del burka, igual que la gent es disfressa per Setmana Santa.
En aquest món, és gairebé millor néixer home?
La veritat és que s'ha fet un món indesitjable per néixer dona. I si neixes en una autocràcia, amb un sistema lax de la llei i una societat conservadora emparada per una religió, això sí que ja és insuportable.

Però (almanco encara) no es rebel·len en massa...
El que succeeix és que moltes dones no han conegut la llibertat ni els drets humans i, per tant, no tenen res amb què comparar la seva existència. Per això aguanten, tot i viure molt pitjor que en una democràcia.

Quin diagnòstic feis del conjunt de la humanitat?
La cadena de la igualtat de les dones és plena de baules. I la fortalesa d'una cadena es mesura per la baula més dèbil. En les democràcies es viu infinitament millor, però és que el planeta Terra no té el rellotge posat a la mateixa hora.