L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE

En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
Les estadístiques difoses ahir revelen que a data d'1 de gener de 2009 hi havia 31,9 milions de ciutadans estrangers als països de la Unió Europea, dels quals 11,9 milions eren comunitaris traslladats a un altre estat membre i la resta procedia de països extracomunitaris.

A Espanya hi havia 5,65 milions de persones amb una altra nacionalitat, dels quals 2,27 milions (5 per cent de la població) procedien d'un altre membre de la Unió Europea, mentre que els 3,37 milions restants (7,4 per cent) havien arribat d'un país extracomunitari. En el conjunt de la Unió Europea, un 2,4 per cent de la població (11,94 milions de ciutadans) provenien d'un altre estat membre i un 4 per cent (19,9 milions), de fora dels Vint-i-set.
En xifres absolutes, l'Espanya és, després d'Alemanya (amb més de set milions d'estrangers), l'estat de la Unió Europea que més residents forans acull, seguit del Regne Unit, França i Itàlia.

On menys estrangers hi ha

Els països que registren el menor nombre de residents estrangers són Bulgària (23.800) i Malta (18.100).
En proporció amb el total d'habitants del país, Luxemburg (43,5 per cent) i Letònia (17,9 per cent) són els llocs amb més percentatge d'estrangers, mentre que Bulgària (0,3 per cent) i Polònia (0,1 per cent) registren les xifres més baixes. Quant als ciutadans europeus que més es desplacen a altres països de la Unió Europea, són els romanesos (2 milions), polonesos (1,5 milions) i els italians (1,3 milions). Turcs (2,4 milions), marroquins (1,8 milions) i albanesos (un milió) són els residents no comunitaris més nombrosos en els Vint-i-set.
Segons Eurostat, la mitjana d'edat dels residents estrangers a la Unió Europea era significativament més baixa que la mitjana de nacionals, (34,3 anys davant 41,2), excepte a Estònia, Letònia i Polònia. Les diferències més notòries entre la mitjana estrangera i la nacional es van registrar a Itàlia (32,3 anys davant 43,9), Finlàndia (33 contra 42,1) i Dinamarca (32,1 anys davant 41).