L'esforç mediterrani

El País Valencià, Catalunya i les mateixes Illes Balears componen, més enllà de concepcions polítiques, l'anomenat Arc Euromediterrani. I és precisament aquest el context que l'Institut d'estudis econòmics Ignasi Villalonga ha assumit per analitzar el mercat laboral, més concretament la presència que hi tenen les dones. Tot i així, l'informe de l'Institut estableix abans les condicions objectives de les quals prové l'actual mercat laboral. Es remunta fins als anys 60: "Des de finals dels anys seixanta va començar a replantejar-se el rol de la dona dins la societat", explica l'Institut.

Es lluitava, doncs, per trencar la divisió tradicional del treball que els assignava feines directament relacionades amb el rol de mare i cuidadora de persones dependents, ja fossin infants o gent d'edat. "És a dir", exemplifica, "les dones quedaven relegades a ser mestres, secretàries o infermeres", no per casualitat en càrrecs supeditats a decisions de superiors, "sempre homes". Lluny queden els temps de la Transició, a què fa referència l'informe, però no les seves conseqüències. La dona, efectivament, s'integrà en el mercat de treball i assolí una taxa d'activitat del 54,4%. Encara que pugui semblar baixa, els homes no arriben al 70%. L'increment en els darrers anys ha estat descomunal, ja que provenia d'un escàs 30% el 1978.

Segons les dades anuals de l'Enquesta de Població Activa, el 2007 a l'Euram la taxa d'activitat femenina era un 27,5% menys que la masculina. Les distàncies, per tant, s'escurcen. Ara bé, aquest increment no ha comportat un repartiment equitatiu (o igualitari) de les feines domèstiques. De fet, els contractes a mitja jornada o temps parcial (mesures que aporten flexibilitat -i precarietat-) han evolucionat cap a una clara feminització de la seva composició. Prova d'aquesta dependència de les tasques de la llar i familiars (infants, gent gran, persones malaltes) és l'espectacular taxa d'ingrés en el mercat laboral en el sector de dones d'entre 45 i 54 anys.

En el període comprès entre els anys 2001 i 2007, aquestes dones actives han experimentat un augment del 52% i 80%, respectivament. Aquest comportament pot explicar-se perquè les dones que treballaren durant alguns anys de la seva vida, però un nombre d'anys cotitzats a la Seguretat Social inferior al límit necessari per rebre la jubilació, consideraren oportú fer allò que fos necessari per rebre-la. O sigui, integrar-se al mercat a les darreries de la seva vida activa. "A diferència de dècades passades, les dones ja no es conformen amb una pensió subsidiària derivada de la feina del seu marit, sinó que reclamen un dret de manera autònoma", conclou satisfactòriament l'informe.

Més exigències

Del present estudi també es desprèn que el 2007 les dones ocupades amb estudis superiors eren un 34%, contra el 26% dels homes amb aquest mateix nivell d'estudis. Aquest distància reforçaria la idea que a una dona se li demana un major nivell educatiu que a un home a l'hora de dur a terme la mateixa tasca. Segons l'Institut Villalonga, hi ha una altra dada que corrobora aquesta reflexió, i és que també s'ha observat que les dones analfabetes (o amb estudis primaris) tenen un menor nivell d'ocupació que els homes amb el mateix nivell d'educació.

Una altra conclusió a la qual arriba l'informe fa referència a les dones autònomes. De fet, s'ha constatat que les dones que fan feina per compte propi representen ja més del 50% del total. Les raons apunten cap a la necessitat femenina de disposar més flexiblement del seu temps, com també a fer feina des de casa. Una necessitat que és obligació a causa de la distribució sexista de les tasques de la llar i pel que fa a tenir cura dels infants. Les dones també són majoritàries, malauradament, en altres indicadors. Per exemple, en la temporalitat dels contractes.
L'Institut Villalonga conclou l'estudi amb una recomanació a les administracions: potenciar les deduccions fiscals, impositives i bonificacions a la Seguretat Social, perquè així s'incentivarà la millora del preu del treball femení.