Entra en vigor la nova i contestada Llei de l'avortament

Aquesta norma ha provocat nombroses mobilitzacions ciutadanes.

Les dones majors de 16 anys podran a partir d'avui avortar fins a la setmana 14 de gestació sense necessitat de donar explicacions, a l'empara de la nova Llei de l'avortament que entra en vigor.

Interrompre l'embaràs de manera voluntària deixarà de ser un delicte despenalitzat en alguns supòsits per convertir-se en un dret, precisament quan es compleixen 25 anys de l'aprovació de la primera normativa, el 1985, que ha permès que un total d'1.300.000 dones hagin avortat a l'Estat.

La Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs s'estrena sotmesa a judici, ja que el PP i el Govern de Navarra han demanat davant el Tribunal Constitucional (TC) la suspensió cautelar de 8 dels seus articles per entendre que l'"avortament lliure" és contrari al dret a la vida, garantit per l'article 15 de la Carta Magna.

Per part seva, associacions de metges i discapacitats presentaran avui un recurs d'empara davant l'Alt Tribunal perquè la nova legislació estableix una diferència "jurídicament insostenible" sobre el que és un fetus sa i un altre de malalt o inferior, a la vida del qual es pot posar fi estant dins la mare.

El TC, en la sentència de 1985, va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l'Estat té l'obligació de protegir, per la qual cosa va despenalitzar aquest delicte, recollit en el Codi Penal, només en els supòsits en els quals els drets de l'infant entraven en greu conflicte amb els de la mare.

Des d'avui, les afectades podran avortar fins a la setmana 22 en cas de risc per a la salut física o psíquica -supòsit al qual es van acollir a l'Estat espanyol el 2008 el 96% d'elles-, i també per malaltia greu o malformacions del fetus.

Si es descobreixen anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu i incurable del bebè no hi ha límit de temps per actuar, sempre comptant amb l'opinió d'un comitè clínic.

El punt més polèmic de la llei ha estat la situació de la majoria d'edat per avortar en els 16 anys, a més del fet que les menors no hagin d'informar els pares si al·leguen que poden ser coaccionades o sofrir violència familiar.

Coneguda aquesta situació, serà el metge d'alguna clínica privada -només el 3 per cent dels avortaments a l'Estat es practica en la Sanitat Pública-, qui haurà de prendre la decisió d'actuar sense comptar amb els pares, amb el suport, si ho desitja, d'un psicòleg o d'un treballador social. Si les menors troben que n'han d'informar els tutors legals, hauran d'acudir al centre acompanyades per un d'ells.

L'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI) va promoure aquesta modificació legislativa arran de diverses investigacions obertes per avortaments suposadament il·legals, per garantir una major seguretat jurídica dels seus professionals.

Impulsada pels ministeris d'Igualtat, Sanitat i Justícia, la Llei es va aprovar per una ajustada majoria de 132 vots a favor, 126 en contra i una abstenció. Ha recollit les recomanacions d'una comissió d'experts convocada per Igualtat i d'una altra de parlamentària.

Durant la tramitació, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal van advocar perquè els pares de les menors siguin informats, mentre que el Consell General del Poder Judicial per primera vegada en la història es va estimar més no emetre cap tipus de dictamen sobre el text en qüestió.