Gonyalons, camí de casa

Enric Gonyalons i Ainhoa Fernández, baixant de l’avió que els havia duit a Madrid.

El cooperant mallorquí Enric Gonyalons, amb la madrilenya Ainhoa Fernández, arribà ahir al vespre a Madrid, procedent de Burkina Faso, i ja li falta manco per tornar a ser a Mallorca. Tots dos i la tercera cooperant segrestada el 22 d’octubre de l’any passat, la italiana Rosella Urru, havien quedat alliberats pels segrestadors despús-ahir. Urru va agafar un altre aeroplà cap a Itàlia.

L’avió de l’Exèrcit espanyol que els transportava aterrà poc abans de les vuit a la base aèria de Torrejón de Ardoz, on els esperaven la família i les autoritats en una rebuda en què just hi havia un fotògraf i un càmera de televisió.

Baixaren somrients de l’aeroplà i s’abraçaren als familiars que els esperaven. També els reberen la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de Defensa, Pedro Morenés.

L’avió venia d’una base militar a  Ouagadougou, la capital de Burkina Faso; hi havien arribat des de Mali, on els havien alliberat després d’un rapte de nou mesos. Abans d’envolar-se cap a Madrid, Gonyalons només va dir “don les gràcies al Govern de Burkina Faso per l’alliberament”. Segons l’agència Efe, coixejava lleugerament a causa d’una ferida, encara que se’ls veia bé de salut.

El Govern espanyol no ha volgut dir si es va pagar cap rescat, però segons Efe fonts de la seguretat de Mali afirmaren que sí que s’havia pagat. L’agència Europa Press deia ahir que el general de Burkina Faso Gilbert Diendiere havia assegurat que se’ls havia alliberat a canvi de deixar anar dos combatents islamistes.

Cooperant i historiador

La faceta més coneguda de Gonyalons és la de cooperant, però allò que no s’ha dit tant és que havia estudiat història, s’havia especialitzat en anàlisi dels conflictes i no havia abandonat el seu vessant acadèmic. Segons l’historiador Pere Fullana, amic de Gonyalons i del seu pare, estava molt interessat en la política i en l’estudi del terrorisme a qualsevol lloc del món. Explica que havia viatjat al Perú i a Colòmbia per analitzar-lo, entre més llocs. I que cercava fer feina de cooperant allà on hi ha conflictes armats. Havia fet de cooperant a la ciutat cisjordana de Nablus, a Palestina. Just abans que el raptassin, Gonyalons estava a punt de publicar un llibre sobre conflictes actuals amb el catedràtic d’història de la Universitat de Barcelona Jaume Suau.

Poc s’ho devia imaginar, l’estudiós del terrorisme, que el raptaria un grup armat. En concret, el Moviment Unitat per la Jihad a l’Àfrica Occidental, una escissió d’Al Qaeda al Magreb Islàmic. Quan els agafaren a tots tres, feia vuit mesos que treballava als camps de refugiats de saharians al Tindouf, a Algèria. Hi ajudava a repartir aliments i hi impartia classes de formació professional.

Gonyalons va estudiar història a les universitats de les Illes Balears i de Barcelona i en acabat va fer un màster de cultura de la pau i s’implicà més en la cooperació internacional. Més tard va fer un curs d’ajuda humanitària a la Universitat de Deusto, a Bilbao, i va començar a col·laborar amb l’ONG basca Mundubat, a través de la qual va anar al Sàhara.

“Parlam d’un jove pacifista, bondadós, tranquil, que parla a poc a poc, que raona, coneix i aprofundeix sobre allò que fa”, escrivia Fullana en un article d’opinió en aquest diari poc després del segrest. Un company seu d’institut explica que és “obert i valent”, amb idees fermes i compromès a combatre la injustícia.

Abans de dedicar-se a la història havia volgut ser futbolista professional, porter. Companys seus d’institut asseguren que continua sent fort físicament i mentalment i confien que això l’haurà ajudat a superar el tràngol del segrest.