"El PP sí que sap fer front a una crisi"

Mariano Rajoy ha recuperat la seva "empenta". I de passada, la manera de fer oposició a la qual ens tenia acostumats, limitant-se a desprestigiar el contrari.

Una vegada eliminats en teoria els adversaris dins "la seva gran família", l’home de la trista figura que era Rajoy des del març es mostra de nou confiat.

En el seu primer discurs com a nou president del PP, Rajoy dedicà gran part de la seva intervenció a atacar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Així, considerà que està "desconcertat" i que ha "enganyat" els espanyols negant que existeixi una crisi econòmica.

En vista d’aquesta situació, el líder popular posà la seva formació com una garantia respecte dels temps difícils: "El PP sí que sap enfrontar-se amb una crisi".

A més, Rajoy subratllà la legitimitat del seu càrrec, ressaltant que és president del PP "perquè ho heu volgut, no m’hi ha posat ningú, ni cap multinacional, cap sindicat o cap organització". Oblidà el fet que no tenia oposició.

Bé, un petit detall. En la jornada de tancament del XVI congrés nacional, Rajoy anuncià una tasca d’oposició "tenaç i constructiva" amb l’objectiu de convertir-se en una "alternativa" i arribar a la Moncloa per governar.

A més, assenyalà que el Govern no ha reconegut els problemes que ha creat amb l’aigua, les "tensions nacionalistes", la immigració o el fet d’haver posat en "perill" el patrimoni del castellà. "L’herència és seva", exclamà un enfervorit Rajoy.

Un PP que ha protagonitzat un congrés en el qual, tot i l’intent de cercar la unitat perduda, ha deixat veure quines eren les veus dissonants, les quals a més, coincideixen amb molts dels principals pesos pesants del partit. Aznar, Mayor Oreja o Esperanza Aguirre s’han volgut fer sentir i, demanera especial l’expresident del partit, ho han aconseguit.

Tots ells han robat protagonisme a un líder que, tot i haver rebut més d’un 80% dels vots dels compromissaris, també ha obtingut el major nombre de paperetes en blanc respecte dels altres congressos.

Quin és el balanç? Depèn. Des del bàndol més proper al cap de l’Executiu popular, el lideratge de Rajoy ha sortit enfortit del congrés.

Un optimista Javier Arenas afirmava ahir que "a partir d’ara tots hem de remar en la mateixa direcció", instant les veus crítiques a la inclusió.

També el fitxatge recent de Rajoy, Ruiz-Gallardón, insistia en aquesta línia i assegurava que "els militants han vist que la gent que fins i tot en la fase precongressual havia mostrat les seves diferències, és representada en l’executiva nova".

D’altra banda, des del sector crític la integració ha estat qüestionada. Des dels records continus de San Gil a càrrec de Mayor Oreja fins a les crítiques de la "incompresa" Esperanza Aguirre o el comiat dur d’Acebes, la divisió és servida.

Ha estat, en definitiva, un torcebraç entre Aznar i els seus fidels, i Rajoy i la "nova generació". I sembla que no quedarà aquí.