Disculpes pels crims franquistes

L'Església basca sembla que sí que té memòria. Els seus bisbes han decidit demanar perdó per "l'injustificable silenci dels mitjans oficials de la nostra Església" davant la mort, a mans del bàndol franquista durant la Guerra Civil, de catorze religiosos pels quals no es feren funerals ni se'n registrà l'òbit. És coneguda la tradició de proximitat dels religiosos bascos amb el món republicà, obrer i sindicalista i ara se situen de nou en una relativa avantguarda dins la institució que representen.

Els bisbes de Bilbao, Ricardo Blázquez i Mario Iceta; de Donostia, Juan María Uriarte, i de Vitòria, Miguel Asurmendi, concelebraren ahir una eucaristia en memòria d'aquests catorze religiosos (dotze capellans, un missioner claretiano, i una carmelita descalça) que varen ser executats pel bàndol nacional entre 1936 i 1937.

La missa, oficiada a la catedral Nova de Gasteiz, va ser presidida pel bisbe de Vitòria, que s'encarregà de fer l'homilia, a la qual han donat suport més de dos-cents sacerdots.

Familiars i amics dels morts, a més de representants institucionals, acudiren a la celebració, en la qual es llegiren un per un els noms dels religiosos assassinats, amb qui, segons Asurmendi, "avui satisfeim un deute que hi havíem contret".

"No és justificable, ni acceptable per més temps, el silenci en el qual mitjans oficials de la nostra Església han embolcallat la mort d'aquests sacerdots. Un silenci tan llarg no ha estat només una omissió indeguda, sinó també una falta a la veritat i contra la justícia i la caritat", considerà Asurmendi en l'homilia.

Per això, "amb humilitat" demanà perdó, en nom de l'Església basca, "a Déu i als nostres germans", després de subratllar que l'acte d'ahir "té una dimensió de reparació, de reconeixement i de servei a la veritat per purificar la memòria."

Asurmendi indicà que l'Església basca no pretén "reobrir ferides", sinó "ajudar a curar-les o a alleugerir-les" per contribuir a la "dignificació dels qui han estat oblidats o exclosos, i mitigar el dolor de les seves famílies i partidaris".

Amb la mirada posada en el futur, el bisbe de Vitòria també va demanar a Déu que concedeixi a la societat basca "la llum i la força necessàries per rebutjar sempre la violència com a mitjà de resolució de diferències i de conflictes". Juntament amb aquest reconeixement, es publicarà al butlletí oficial de cada diòcesi una ressenya amb les dades de la vida i la mort dels dotze clergues que "varen ser ignorats" i els seus noms s'inclouran als registres i als llibres parroquials de capellans morts, al costat dels dels dos religiosos executats que sí que hi varen ser inscrits en el seu moment.

De l'àmbit polític, assistí a l'eucaristia la portaveu del Govern basc, Idoia Mendia, que opinà que "no és mai tard per construir la memòria i no oblidar les víctimes". A més, considerà que "es tanca un cicle: és bo que la mateixa Església es reconciliï amb aquestes persones que varen ser fidels a les seves idees i que varen morir per elles".

També seguiren la celebració el president del PNB, Iñigo Urkullu, que assenyalà que la seva presència era una mostra de "respecte a la memòria d'aquests catorze religiosos i d'acompanyament de tots els seus familiars, per l'oblit al qual s'han vist sotmesos".

Devora ells, hi eren així mateix la consellera basca de Cultura, Blanca Urgüell; Mikel Martínez, del PNB i membre de la Mesa del Parlament basc; i l'exlehendakari José Antonio Ardanza, a més de membres d'institucions locals i forals.

En l'entrada de la Seu, representants d'Ahaztuak, col·lectiu favorable a la recuperació de la memòria històrica, es concentraren per mostrar el seu suport a la missa, tot i que no hi entraren per repulsa al símbol franquista (l'àguila imperial) que encara avui adorna una part de la catedral.