Aguirre a la direcció, “si ella vol”

Si vaig dir una cosa en puc dir una altra. Aquesta és la màxima que empra darrerament Mariano Rajoy quan s’aixeca cada dia.

Quan convé situam Gallardón com a "progre", a la direcció del partit. I com que diuen això que "si no pots amb el teu enemic alia’t amb ell", Rajoy estén ara la mà a la presidenta de la Comunitat de Madrid i li ofereix un altre lloc en la cúpula del grup.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, i quan li demanaren sobre el recurrent tema de la crisi i els càrrecs, Rajoy explicà que no tindrà vicepresidents en el seu partit després del Congrés de València, però sí "tres o quatre" vicesecretaris.

Frustra així de nou les aspiracions del polivalent batle de Madrid? És possible. Però no acabaren aquí els anuncis, ja que el líder afirmà així mateix que li agradaria comptar per a la direcció de la seva formació política amb Esperanza Aguirre "si ella vol". Li llança el guant. Haurem d’esperar per a la resposta, que sens dubte, arribarà.

I aquest canvi? La conciliació del "nou" Rajoy no té límits. A més, assegurà que continuarà tractant de convèncer San Gil perquè s’ho pensi millor i no abandoni la formació. "Vull integrar tothom, cada un al seu lloc i això depèn de la voluntat de tots, i també vull que el partit s’adapti cada vegada més a la realitat". Amb la suposada "tolerància" de la qual fa gala, no és d’estranyar que ningú en el partit l’entengui.

Rajoy confia, malgrat les malintencionades veus que qüestionen la seva qualitat de líder, en el "gran suport" que té dins del partit i amb "el resultat digne" que obtingué el mes de març i que l’avala com a candidat.

Contra la minoria
I no és l’únic que ho pensa. Ahir, en una entrevista amb el canal Cuatro, Ruiz-Gallardón va fer campanya pel "seu" líder. Així, assegurà que si la candidatura alternativa dels crítics no ha sortit encara, és perquè "els descontents estan en minoria". Minoria o majoria amagada?