El PP estrena lema: “Creixem... junts”?

"Esforç d’integració" i "crisi d’il·lusió". Aquestes foren les conclusions dels dos protagonistes del dia en el conflicte intern del Partit Popular, Mariano Rajoy i Juan Costa. Com si d’un serial televisiu es tractàs, es revelen a poc a poc els posicionaments, les actituds i els projectes que diferents membres del grup de l’oposició expressen, a la fi, en veu alta.

El d’ahir fou un encontre decisiu. El comitè executiu es reuní a la seu estatal quatre hores i mitja per parlar de la crisi interna en el partit. Van prendre la paraula fins a 19 dirigents populars per expressar les seves crítiques a la direcció de Rajoy o el suport incondicional a l’actual líder.

Hi assistiren la pràctica totalitat dels dirigents populars, si bé com és habitual, destaca tant la presència com l’absència, i en aquest cas, no passà desapercebut el fet que ni Mayor Oreja ni María San Gil no acudissin a Madrid. Sembla que San Gil s’ha desvinculat per complet d’aquest esdeveniments i, després de la seva decisió, prefereix esperar des de l’ombra per veure com se solucionen les coses.

En aquest sentit, una altra anècdota destacada fou la "retirada" d’Esperanza Aguirre i de Ruiz-Gallardón. Cap dels dos no va prendre la paraula a la reunió i l’abandonaren sense esperar que finalitzàs, al·ludint que tenien "actes" als quals havien d’acudir. Amb gest seriós, Aguirre assegurà que se n’anava per una entrega de beques universitàries 2007-2008 i un Gallardón "sense comentaris" sortí accidentat de Gènova després de sofrir un "altercat" amb un periodista que el copejà amb un micròfon.

Amb el quasi paròdic i nou lema de la formació, "Creixem junts", s’obria la reunió, en què un Rajoy aparentment confiat destacava la importància de fer un "esforç d’integració" en el seu partit i demanava "prudència" en les seves declaracions públiques als dirigents populars, després de les veus crítiques que l’han qüestionat com a líder.

Si bé Aguirre marxà sense parlar, sí ho va fer altre possible adversari, Juan Costa, qui parlà d’una "crisi d’il·lusió" en el grup que fa necessària una reflexió sobre la possibilitat d’un "nou lideratge integrador" que pugui "recuperari reconstruir la confiança". Avisà a més que, si fa un pas endavant i es presenta, ho comunicarà prèviament al seu grup.

Molts condicionals i cap resposta directa a la tan proclamada desil·lusió. Els qui esperen un candidat ferm hauran d’esperar.