Xisca Aguiló: “He tornat una mica agnòstica”

Ara, a cinquanta-sis anys, recorda poc de la infantesa; més aviat sensacions inconnexes: l'olor de coure les panades, els pots de nata a la lleteria de la padrina, la font de la cala d'Estellencs, amb l'aigua i la fruita en fresc... Aleshores era una nineta grassa, tímida, grisa, que estudiava a la "Casa Madre" de la Puresa. Allà, per cert, hi teixí la seva primera trama literària encara que mai no la passàs al paper: anuncià que sentia una gran vocació i les monges començaren a regar la llavor de la suposada il·luminació amb deferències i permissivitats, de manera que, quan demanava a les santes dames si podia anar a meditar, li deien que sí encantades i la deixaven tranquil·la amb les seves lectures i pensaments, mai no gaire allunyats d'una certa mística. Xisca Aguiló diu que el seu primer llibre és dolentíssim, ple de ripis, però el valora perquè l'ajudà a superar una depressió. Llavors vingueren Ventanas i Contraluces a destiempo, que li obriren la porta de les lletres ciutadanes i del si del Grupo Literario Arboleda. Va obtenir el premi Reina Amalia de Poesía el 1994, la Flor Natural de Primavera Es Fortí i un guardó de l'Acadèmia de Sicília, entre d'altres. A més, col·labora en la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Una besada i una frase feren que Allò que el vent s'endugué es convertís en el film de la seva vida.

Si haguéssiu quedat fadrina, seríeu ara la mateixa persona?

No, rotundament. No hauria aconseguit la miqueta de maduresa que tinc ara.

Vos casàreu amb els ulls embenats, és a dir, molt enamorada?

Em vaig casar molt aviat, a cegues, i vaig aprendre a estimar en un any.

La religió ho ha d'impregnar tot o només la política?

Ni una cosa ni l'altra. La família i l'amor sí que són prioritaris i mai no et deixen amb el cul a l'aire.

Creis que Déu Nostre Senyor podrà continuar endavant amb una competència tan dura per part dels déus del rock, el cinema, els videojocs, les finances?

He tornat una mica agnòstica. Em fan por els "quarts poders".

Els best-sellers globalitzen, però les intel·lectualitats supremes creen guetos. La literatura acaramulla o separa les persones?

La literatura, com un quadre, t'ha de dir alguna cosa i una obra, per molt cervelluda i intel·lectual que sigui, pot resultar una tabarra. Els llibres uneixen, igual que la llengua.

Sou de les que han llegit els preceptius "quixots" o admeteu sense complexos que no ho heu fet?

He llegit els "quixots", però al llarg dels anys i amb pauses.

Recordau el primer escrit propi que vos va satisfer, o això mai no vos passa? (Permeteu-me incitar-vos a dir un tòpic políticament correcte).

Sí, una carta d'amor en què descrivia les mans de l'estimat. Vos he de confessar que em sorprèn que m'agradi, em sembla escrit per una altra persona.

Alguna vegada vos han condicionat la religió o la política?

Lògicament, hi ha lectures obligades durant la joventut, que és quan t'ho creus tot i penses que canviaràs el món amb les teves idees. Però ara Freud em fa ganes de riure i La muntanya màgica em sembla una llauna. Potser no és correcte dir això?

Com diagnosticaríeu la salut de la Mallorca d'avui?

Hi ha una pèrdua d'identitat. Es considera modern voler ser un altre, llegir les rondalles ja és un art. Què s'ha fet de les nostres paraules, la calma, les festes? Aquí manca estimació, molta estimació per part dels nostres polítics. I també seny.

L'amor és una de les vostres constants literàries. Les dones estimau millor que els homes, o és que ho contau més bé?

Les dones donen sexe per tenir amor, l'home fingeix amor per tenir sexe.

En quin film vos agradaria viure?

Voldria ser la Roxanne de Cyrano de Bergerac perquè m'escrivissin aquelles cartes passionals. També m'agradaria ser la ingènua i illetrada protagonista de My Fair Lady, rescatada de la incultura gràcies a l'amor.

Amb quina frase voldríeu passar a la posteritat, si és que la posteritat arriba a existir?

"Saps un lloc, entre el son i la vigília, on encara romanen els somnis? Allà sempre t'estimaré".