El Bloc repta el PP a votar contra la unitat de la llengua

Imatge d'arxiu d'un ple al Parlament. Foto: M.À.Cañellas

El Bloc ha presentat una proposició no de llei perquè el Parlament reforci la unitat de la llengua. La iniciativa és un clar desafiament al nou president del Partit Popular, José Ramón Bauzá, que diu que el mallorquí no és català, mentre que amplis sectors del seu mateix partit atenen els criteris científics i no dubten que són el mateix idioma.
La proposta consta de tres punts. El primer diu que el Parlament "referma que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català". El segon, que "la vitalitat i la unitat" del català "és la condició necessària" per a la conservació de "totes les seves varietats dialectals i registres". El tercer, finalment, diu que el Parlament "insta totes les institucions de les Illes Balears a fer de la unitat de la llengua catalana el punt de partida inqüestionable de la política lingüística".

En l'exposició de motius, la proposició no de llei recorda que l'Estatut estableix a l'article 4 que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". També explica que la defensa de les variants del català "no es pot contraposar a la defensa de la unitat de la llengua", ans al contrari. Afegeix que, tot i el consens polític que hi ha hagut fins ara, "no han deixat d'alçar-se veus que qüestionen la unitat de la llengua catalana. En contra del criteri unànime de tota la comunitat científica, hi ha sectors que insisteixen a qüestionar que la llengua que es parla a les Illes Balears sigui el català".

El PP, dividit

Un d'aquest sectors, potser el més influent en aquests moments, l'encapçala el nou president del PP, José Ramón Bauzá. En aquest mateix diari, en una entrevista publicada el dilluns 8 de març, Bauzá responia la pregunta sobre si és català l'idioma que es parla a Mallorca dient "és mallorquí, per mi és mallorquí". I el president del partit no és l'únic polític del PP que pensa així. El batle de Calvià, Carlos Delgado, que va ser l'únic de Bauzá en la lluita per la presidència del PP balear, també ho pensava. De fet, fins i tot presentà el programa electoral en dues versions: una, en castellà, i l'altra, en un pretès mallorquí, escrit en salat i ignorant moltes de les normes d'ortografia catalanes.

Però tot i que Bauzá i Delgado defensin el secessionisme lingüístic, al mateix estil que ho ha fet el PP valencià, bona part del partit és incapaç de justificar aquests arguments. De fet, va ser el mateix PP qui va fer el Decret de Mínims, que protegeix el català a l'ensenyament. Barons del partit com Jaume Font, Toni Pastor, Francesc Fiol i l'expresident Cristòfol Soler no posen en dubte la unitat de la llengua. La tenen ben clara. Així doncs, la proposició no de llei presentada pel Bloc és una trampa per al PP. Si els diputats populars hi votassin a favor, desacreditarien el president del seu propi partit. Alhora, però, seria increïble veure diputats del PP que sempre han estat més aviat responsables en la qüestió de la llengua votant en contra d'una proposició que tan sols ratifica allò que pensen. El PP està dividit i caldrà veure com se'n surt.

Ofensiva lingüística

No és només la unitat de la llengua. El nou Partit Popular que ha sorgit del procés de renovació intern no amaga una ofensiva lingüística contra el català. Bauzá creu que cal derogar el Decret de Mínims. A més, amb ell, d'altres dirigents com Delgado i el president del PP de Palma, José María Rodríguez, diuen que cal garantir la lliure elecció de llengua a les escoles. Creuen que hi ha d'haver dues línies lingüístiques perquè els infants puguin estudiar en castellà, si ho volen. També reclamen eliminar el requisit de coneixement del català per als metges i funcionaris. La línia que defensen és paral·lela a la que, en el seu moment, seguí el PP del País Valencià.