Una passa de gall

Rosa Díez va ésser esbroncada a l'Autònoma de Barcelona, fins al punt que es va haver de suspendre la conferència que tenia previst pronunciar-hi. I tanmateix, ella, feliç. Les víctimes de l'aldarull foren un segurata, que va ésser atropellat pel cotxe de la trànsfuga socialista, i Salvador Cardús, el degà de la facultat de Ciències Polítiques. La cara del guàrdia, després de l'accident, puc imaginar-me-la. La de Cardús ha aparegut a totes les cadenes de televisió de l'Estat empastifada de pintura vermella. Díez, en canvi, va abandonar el camp de batalla més contenta que un gínjol, perquè havia aconseguit generar crispació. Si el discurs de Rosa Díez es despulla d'agressivitat, sols queda fullaca. No té res a dir ni res a oferir.

Però enarbora la bandera de la intolerància lingüística i de l'espanyolisme més ranci, cosa que li permet beneficiar-se del descontent dels neofranquistes i dels filòsofs de taverna. De manera que la indignació dels estudiants de l'Autònoma, en veure que se li havia cedit el recinte universitari, és del tot comprensible. Que l'esbroncaren...? No feren res de l'altre món. Reaccionaren com reaccionarien els de Madrid o de París o d'onsevulla, davant algú que qüestionés la seva identitat lingüística. Díez és una provocadora. I no es pot atiar el foc contínuament i després no voler saber-ne res, del bosc que crema. Dissabte passat, a Palma, en una taula rodona organitzada per l'Associació de Memòria Històrica, Josep Cruanyes, un dels principals impulsors del retorn a Catalunya dels papers de Salamanca, va citar Saramago, i la cita m'escau com anell al dit per cloure el comentari sobre aquest incident entre els estudiants i una demagoga.

Diu Saramago que "un país que no té capacitat per indignar-se no és un país ni és un poble". Ni té dignitat, podem afegir. I aquesta dignitat que han demostrat tenir els estudiants de l'Autònoma, brilla per la seva absència massa sovint. Entre aquella gent del Partit Popular a Balears que era al saló d'actes de la Salle, per exemple, i no va reaccionar davant la xiulada que un grup de militants dedicaren a Joan Flaquer pel fet de dirigir-se a l'audiència en català. I entre aquells polítics del país que han saludat públicament el congrés conservador amb paraules amarades d'un embafador fair play, tot i saber que el nou president, Josemon Bauzà, s'ha compromès, si arriba al poder, a anul·lar el decret de mínims i a reduir les expressions de mallorquinisme al carro de la Beateta. Cardús justifica la presència de Rosa Díez a l'Autònoma dient que hem d'ésser respectuosos amb el dret d'expressió. També amb els d'aquells que ens volen fer desaparèixer de la història...? També amb un partit, en el cas de Mallorca, que projecta arraconar la nostra identitat cultural? Que la prudència no ens faci traïdors. Entre les bones maneres que reclama Cardús i la claca servil que saluda l'ascensió de Bauzà, sols hi ha una minúscula passa de gall.